Més de 200 queixes per discriminacions lingüístiques a les universitats durant el primer quadrimestre
Plataforma per la Llengua publica la primera anàlisi quadrimestral de la campanya «La universitat, en català!»
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
L’ONG del català, Plataforma per la Llengua, ha publicat la primera anàlisi quadrimestral de la campanya «La universitat, en català!», impulsada també per la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i pel Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA).
En total, hi ha hagut 209 queixes per discriminacions lingüístiques a les universitats recollides gràcies a aquesta campanya iniciada a l’octubre amb una web adreçada a recollir aquestes queixes a les universitats valencianes, catalanes i balears.
La primera anàlisi de la situació revela que el 58% de les queixes rebudes són per canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent i que el 24% respon a la manca d'oferta d'assignatures en la llengua pròpia. Alhora, l'absència flagrant d'assignatures en català en alguns graus i, sobretot, en màsters i postgraus, també és un motiu important de queixes.
A més, el 18% restant de queixes es deuen a vulneracions d'altres drets lingüístics: des de professors que demanen als estudiants que facen els treballs en castellà perquè els és més fàcil fins a correus informatius que les universitats envien als estudiants només en castellà i anglès, passant també per professors que obliguen els estudiants a fer les presentacions orals en castellà.
Entre els casos més greus, el d'una professora de la Universitat Politècnica de Catalunya que en un grup de projectes va tallar, en dues ocasions, les intervencions en català de dos alumnes per exigir-los que canviessin al castellà argumentant que hi havia dos estudiants del programa Erasmus que no entenien la llengua (encara que un d'ells tampoc el castellà). La docent va dir que, si calia, farien tot el curs en castellà i, a la següent sessió, quan un dels alumnes li va explicar que tenien dret d'expressar-se en la seua llengua, ella va dir que no hi estava d'acord i que ho consultaria amb el director dels estudis. Finalment, ella va deixar d'interrompre les intervencions en català dels estudiants, però hi va continuar responent en castellà, motiu pel qual molts catalanoparlants van continuar fent les presentacions i interactuant amb la professora en castellà.
Un altre cas greu és el d'una professora d'una assignatura de traducció al català de la Universitat Pompeu Fabra que va cedir a la pressió dels estudiants i va permetre que lliuressin els treballs en castellà, en contra del que deia el pla docent. Segons Plataforma per la Llengua, aquest canvi en les condicions d'avaluació devalua l'assignatura suposa un greuge comparatiu per als estudiants catalanoparlants, que a les assignatures de traducció al castellà sí que s'han d'examinar, lògicament, en castellà.
Pràcticament en totes les universitats del territori hi ha queixes per motius lingüístics, però el nombre d’aquestes varia molt segons la universitat: de les 54 queixes de la Universitat Autònoma de Barcelona a les dues queixes de la Universitat Abat Oliba de Barcelona, passant per les sis de la Universitat de València. Aquesta diferència entre el nombre de queixes no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s'explica per la dimensió de la institució, per la diferent sensibilització dels estudiants i pel grau de coneixement de la campanya. Per això mateix, mentre que a Catalunya es recullen fins a 195 denúncies, al País Valencià només se'n recullen 11 i a les Illes Balears, tres.
Diferències entre territoris
Més enllà de les queixes, però, la realitat és significativament diferent, segons explica Plataforma per la Llengua. «Si ho analitzem tenint en compte els diferents territoris, Catalunya és on la situació és millor. El Departament de Recerca i Universitats ha demanat a les universitats les dades de docència en català, i ha sortit que el 70,5% de les assignatures de grau s'ofereixen en la nostra llengua. A la pràctica, aquest percentatge podria ser una mica més baix pels canvis de llengua dels docents i perquè algunes universitats, especialment les privades, anuncien assignatures amb l'idioma d'impartició "català/castellà", sense especificar el percentatge d'hores en cada llengua ni assegurar que el català realment s'hi faci servir. Tenint en compte aquesta situació, tant l'administració com les entitats impulsores de la campanya estan treballant amb les universitats per poder tenir una radiografia més exacta del panorama».
La situació és encara pitjor als altres territoris analitzats. A les Illes Balears, només el 25% de les explicacions orals de la UIB són exclusivament en la llengua del país. Ho diu una enquesta que la mateixa universitat ha fet als estudiants i que també revela que el 42,2% de les classes són totalment en castellà. Segons el mateix estudi, un altre 25% d'assignatures alternen entre el català i el castellà o l'anglès, fet que no garanteix el principi de seguretat lingüística dels estudiants.
Pel que fa al País Valencià, les universitats menystenen completament els drets lingüístics dels valencians i ofereixen un nombre residual o fins i tot nul d'assignatures en la llengua pròpia. Només se'n salva la Universitat de València, que tot i que encara no arriba al 40% de docència en valencià, ha anat augmentant l'oferta d'assignatures en aquesta llengua i ha passat d'un 29,7% de crèdits en valencià el curs 2011-2012 al 38,9% el curs 2021-2022. Segons Plataforma per la Llengua, el progrés d'aquesta universitat ha de servir de referència per a les altres universitats valencianes, especialment per a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, on la docència en valencià ronda el 0% i la llengua pròpia s'exclou fins i tot a la majoria de cartells informatius.
Males pràctiques lingüístiques en alguns centres privats
L'anàlisi feta en el marc de "La universitat, en català!" també permet veure que arreu del domini lingüístic hi ha universitats privades o centres privats adscrits a universitats públiques que «defugen les seves responsabilitats lingüístiques i no anuncien al pla docent la llengua amb la qual s'impartiran les assignatures», indiquen des de Plataforma per la Llengua.
Això es detectaria, per exemple, en graus i màsters de La Salle i de la Fundació Pere Tarrés, institucions pertanyents a la Universitat Ramon Llull. En el cas de La Salle, a més, com ha pogut comprovar Plataforma per la Llengua a través d'una trucada, el centre informa els estudiants de nova matriculació que si tenen problemes amb el català, poden demanar al docent que canviï de llengua.
En una altra universitat privada, la Universitat Internacional de Catalunya, sí que s'anuncia al pla d'estudis la llengua amb què s'impartiran les assignatures, però es fa la distinció entre llengua d'impartició principal i altres llengües d'impartició, fet que trencaria la seguretat lingüística dels estudiants, segons l’entitat denunciant.
Pel que fa a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, acull molts estudiants francesos, sobretot als estudis de fisioteràpia, i, en lloc d'oferir-los les eines perquè aprenguen català, la universitat ha optat per duplicar tots els grups per garantir que les assignatures es puguin cursar en castellà, tot i que molts estudiants tampoc no en saben. En el marc de "La universitat, en català!", s'han rebut fins a tres queixes relacionades amb aquesta qüestió, segons explica Plataforma per la Llengua.
En el cas d'universitats públiques, moltes vulneracions lingüístiques tenen lloc en centres privats adscrits. N'és un exemple el CETT, un centre de turisme, hoteleria i gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, que tarda molt a gestionar aquest tipus de queixes i que les deixa, majoritàriament, sense resoldre, segons indica l’entitat. Entre les queixes rebudes, n'hi ha que denuncien que les sessions informatives es fan directament en castellà.
Un incompliment flagrant, i mal dissimulat, de la legislació
La primera anàlisi quadrimestral en el marc de la campanya "La universitat, en català!" constata, segons Plataforma per la Llengua, que la llengua de docència estipulada als plans docents de les assignatures és un indicador limitat a l'hora de conèixer la realitat lingüística a les universitats. «Així, que la majoria de les assignatures s'imparteixin en català (sobretot a Catalunya i, parcialment, a les Illes Balears) és una dada molt qüestionable», diuen. «Més aviat és un miratge, un iceberg que amaga la manca d'oferta d'assignatures en català en molts graus, màsters i postgraus, la vulneració constant dels drets lingüístics dels catalanoparlants i l'augment de queixes per canvis de llengua dels docents».
Plataforma per la Llengua assegura que, segons la Llei d'universitats de Catalunya, el català ha de ser garantit en tots els àmbits docents de les universitats de Catalunya. «Així mateix, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que atorga al govern balear la competència exclusiva en la programació i coordinació del sistema universitari, també especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització de la llengua». Pel que fa al País Valencià, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia estableix el valencià com a llengua oficial i especifica que tothom té dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua.