Una taula llarga
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
I mira tu per on, va i resulta que la taula més perversa del món l'han feta en una fàbrica de Vila-real, a la Plana.
Els semiòlegs diran tot allò que s'haja de dir sobre el que aquest moble i tot el que l'envolta significa. Ells, que són certament mot sabuts, analitzaran cada signe, per damunt i per darrere, de baix a dalt.
Jo, que no tinc per costum passejar-me per llocs on la taula resplendeix i que ni ganes, he entès a la primera una gran part del que diu eixe que seia en una part de la taula. La persona de l'altre costat la conec més i sé que, pam dalt pam baix, s'ajusta a les normes de les democràcies formals. A les que tenim al costat i de les que sabem com funcionen. Amb tots els seus ets i uts. Que no en són pocs i que sovint ranquegen. Però al senyor Macron, se li coneixen amb relativa facilitat els interessos d'un estat clar en la seua política. Com a bon centralista mana molt arreu del seu territori, però vulga o no s'ha de sotmetre a unes condicions que li venen imposades i que no les posa ell. I si cal, al cap de vuit anys fora. I un altre.
De l'altre extrem no sabem sinó quatre foteses que, eixes també, tenen el seu esperit. I es veu que ara, encara que no ho sabíem del cert, vol reconstruir un imperi.
Però els imperis, segons diu Carlo M. Cipolla, que d'això en sabia un fum, tenen els peus de fang si no compleixen sagradament les pautes que la història ens mostra. L'italià diu, entre altres coses ben assenyades, que allò que va servir en un moment per a bastir un imperi pot no ser eficaç en un altre moment.
I el senyor ros de la taula això no ho ha capit. I creu que utilitzant tot el simbolisme, els senyals, els signes i el discurs del que fou, certament, un imperi ben nefast d'altra banda, el pot reconstruir.
El poder, especialment des del barroc, ha fet més que cap altra ideologia per mostrar via la pompositat, la seua força. El període històric ho duia això; anava en el kit. Carrosses, columnes retorçudes, ornaments florals, mobles daurats, grans salons i molt de cortinatge. I en aquells moments històrics feia el seu efecte, no hi ha dubte.
Ara, però, fer-ho amb els mateixos elements és anacrònic. El poder ara va de Prada i coses per l'estil. Encara que siga igual de pervers i malvat. Però amb la seua demostració passada del poder, el que aquest senyor indica, a més, és que la seua ment, el seu pensament, està ancorat en valors erronis, antics. Certament, el poder es continua basant en les mateixes forces que sempre, clar. Però perquè siga eficaç i realment oportú, cal que mire al seu interior i saber com de sanejada té l'economia i quant de benestar té el comú de la gent, i quina cohesió hi ha ... No són petiteses, no.
La taula llarga, que ara ja coneix tot el món, és un símbol del poder passat. Però les paraules que ell diu les podem transcriure amb aquestes altres: solitudinem faciunt, pacem appellant. Sí, això és: crees un desert i li dius pau.