La Torre de Benavites
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
La torre de Benavites, torre de la Senyoria o casa del Marqués de Bèlgida, es troba al centre de Benavites (el Camp de Morvedre). És l’edifici més emblemàtic del municipi i de la Vall de Segó.
La datació exacta es fa difícil, ja que l’origen és a hores d’ara incert. Segurament va ser una talaia musulmana, amb caràcter defensiu i comunicatiu, situada a mig camí entre les poblacions fortificades d’Almenara i Sagunt.
També és probable que després de la conquesta cristiana per Jaume I, poc abans de la presa de Sagunt i València cap al 1238 i després de la capitulació d’Almenara, s’hi feren intervencions i readaptacions de per ajustar-la a les necessitats dels nous senyors com ha passat en altres torres conegudes: Bétera, Paterna, Silla, etc. No obstant això, l’edifici presenta uns elements propis de finals del segle XV o principis del XVI, per tant, d’època renaixentista. Així, els paviments ceràmics existents, de Manises, probablement són de l’últim terç del segle XV.
Característiques
La torre medieval no té un estil definit, però s'hi pot apreciar una gran influència italiana en components com ara l'enteixinat de guix del primer pis i la prolongació superior del cos de la torre, amb una lladronera que mostra la influència d'aquest estil, més concretament de la Toscana.
Presenta forma d'un prisma de planta rectangular de 6,75 x 11,80 metres de costat i una alçària de 22,20 metres. A la part superior, el cos s'eixampla en una lladronera de 60 cm, que posa de manifest el caràcter defensiu. Està coberta per una teulada a quatre vessants.
Està clarament preparada per a l'ús d'armes de foc, com demostren les espitlleres. La porta d'accés, gruixuda i orientada al sud, està totalment coberta de planxa de ferro subjecta per claus de cap piramidal, mentre al costat nord hi havia una casa adossada. A la façana sud, hi ha un cridaner rellotge de sol.
Davant de la porta, una fossa deixa veure els murs en talús de la torre. Cal franquejar-la mitjançant una passarel·la. Sobre la porta, hi ha una estreta obertura vertical proveïda d'una corriola de ferro, per la qual en principi havia de lliscar la corda que accionava el pont, tot i que hui en dia no existeixen ni el pont ni el mecanisme esmentat.
Consta de planta baixa, soterrani i quatre plantes altes. Es divideix, doncs, en cinc pisos, un d'aquest subterrani, el qual està bastit a força de morter amb sostre de canyissada. A l'angle sud-oest, hi ha una galeria o corredor en pendent a través de la qual s'accedeix a un pou circular fet en maó. Aquest soterrani va tindre espitlleres en el seu moment, que també servien per a la ventilació, actualment tapades. Durant la Guerra Civil va servir de refugi a la població i encara poden veure's les portes tapiades de dues galeries que conduïen al carrer.
La planta baixa és la que dona pas al soterrani i a les plantes superiors mitjançant una escala de caragol situada a l'angle sud-oest. Tots els pisos es distribueixen en dues sales rectangulars, formades per una sala gran i una altra de més xicoteta. En totes, el sòl és de maó combinat amb rajola ceràmica de Manises denominada escarabet.
Les làpides romanes i hebrees
A la façana principal, hi ha una gran làpida sense inscripcions i, a la dreta de la porta d'entrada, hi ha una inscripció funerària romana treballada en pedra blava amb inscripció llatina incompleta i adornada amb fulles i flors.
Les làpides amb caràcters hebreus, utilitzades tant per a carreus de la façana com per a la cornisa superior, provenen quasi segur del cementiri jueu de Morvedre i és improbable que s’usaren amb anterioritat a l’expulsió dels jueus el 1492. En l'angle que forma la façana principal amb l'oriental, a una altura de cinc metres, es troba una altra inscripció en caràcters hebreus, l'única completa que existeix al País Valencià. Aquesta làpida, també sepulcral, data del segle XIII i s'hi pot llegir: «Estela sepulcral de l'honrada Na Jamila descanse en pau al paradís. Esposa de l’il·lustre Abraham Lagem. Guardeu-la, Roca i Redemptor».