L'Assut d'Antella
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
L'Assut d’Antella (la Ribera Alta) és la peça fonamental de la infraestructura hidràulica de la Séquia Reial del Xúquer. Les aigües sobrants continuen el curs sobresortint al primer tram o bé deixades anar pels «portells». Va començar a construir-se l'any 1239 i es va finalitzar el 1260.
El poble d'Antella és d'origen musulmà. Antigament, al terme hi va haver una població anomenada Xarquia, que va ser abandonada a causa de les repetides inundacions del Xúquer. L’actual es va construir a un lloc més elevat. Tanmateix, ha patit diverses inundacions, algunes de les quals van ser molt importants durant el segle XIX.
El topònim actual prové del llatí, indirectament, i de les llengües romàniques de l'antic Regne de València, directament: «antella» (anticula), significa «comportes».
El paratge és considerat una mena de platja al Xúquer, encara que en realitat és una infraestructura hidràulica que pot convertir-se en una trampa mortal. El perill resideix en els corrents i en la Casa de les Comportes, una instal·lació hídrica emblemàtica que dona inici a la Séquia Reial, una de les zones amb més afluència de turistes. És natural veure la gent banyant-se, malgrat la prohibició, en els anomenats «tobogans naturals» que, en realitat, serveixen per paralitzar les aigües i dividir el cabal de reg.
També destaquen a la zona el naixement de la Séquia Reial, el barranc de la Manyana, el jaciment del poblat ibèric, situat a la muntanya de la Creueta Alta, i el del barranc de la Font Dolça, i el berenador de Camilo, des d'on s'albira tota la Vall del Xúquer.
La riuada del 1982 va destrossar la Casa de les Comportes que va ser reconstruïda totalment respectant en la mesura del possible l’estructura anterior. La Casa de la Comunitat o de Regants també va ser arrasada pel fort corrent de les aigües i no s'ha tornat a edificar, potser perquè havia perdut la funció per a la qual havia estat feta.
La «Maerà»
La «Maerà» és una festa que rememora l'ofici dels ganxers i el transport fluvial de troncs de fusta, una tradició que durant més de 800 anys s'ha dut a terme al Xúquer i al seu afluent el Cabriel, entre altres rius valencians. Aquesta activitat mil·lenària va ser recuperada a Antella amb motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que hi va tindre lloc el 22 d'abril del 2012.
Des de llavors, la fusta d'Antella o conducció de troncs per aigües del Xúquer se celebra anualment en aquest municipi riberenc cada darrer dissabte del mes de juliol, coincidint amb les vespres de les festes patronals. Durant aquesta festa cultura i etnogràfica, els ganxers locals (coneguts com a ganxers o maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organitzadora de l'esdeveniment i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al paratge de l'Assut d'Antella, unes 10 tones de troncs mitjançant el sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns dos quilòmetres.