El caos del mercat

per Marisa Saavedra

Tribuna

El caos del mercat
El caos del mercat

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El preu de l'electricitat està pels núvols. Com els dels combustibles, els fertilitzants, el gas o l'aliment dels animals de granja.

Això afecta a tota l'economia. Empreses grans i mitjanes han tingut problemes per mantenir la rendibilitat de la producció i s'han queixat malgrat la indiferència dels dirigents de la gran patronal. La gent que es dedica a l'agricultura, al transport o a la pesca suporta unes altíssimes despeses al mateix temps que es veu obligada a vendre la seua producció i el seu esforç a preus tirats.

I es mobilitzen, justament, per reclamar que volen viure dignament del seu treball.

La manipulació de l'extrema dreta en les mobilitzacions, els tancaments patronals que s'hi camuflen per desestabilitzar la societat, l'aprofitament del descontentament per part dels senyorets no poden ser excusa per no escoltar les justes reclamacions de treballadors i treballadores d'activitats essencials que no arriben a fi de més.

Estem davant una altra demostració de les falsedats de l'economia neoliberal.

El mercat no s'autoregula sol, com diu el seu dogma. Deixat de controls i normes es transforma en un camp de batalla on sempre guanyen uns pocs i on els vertaders productors de riquesa no tenen capacitat de decidir sobre el fruit del seu treball.

El mercat actual és un caos on només guanyen els taurons que dicten les normes a favor seu.

La recepta de la dreta per resoldre-ho sempre és la mateixa: abaixar els impostos.

El govern actual ho va fer fa uns mesos amb l'electricitat (amb l'abstenció de les dretes!) i ho ha mantingut. En ben poc temps, l'augment dels preus s'havia engolit tota la baixada. És a dir, el que uns dies abans anava a l'Estat per redistribuir riquesa ha acabat a les butxaques de les empreses de l'oligopoli per benefici dels seus accionistes.

Va ser l'avís de la possibilitat de tocar els beneficis la que va moderar lleument l'avarícia de les companyies absolutament entregades a una escandalosa pujada de preus.

La reclamació d'ajudes sol ser una altra mesura que la dreta reclama quan no està al govern. Les que li semblen bé -el rescat bancari, les ajudes al lloguer, les ajudes al gasoil...- són les que asseguren que els diners ràpidament aniran a les mans dels rics, mentre el deute que generen -més gran com menys impostos es recapten- l'ha de pagar tota la població.

Enfront del caos del mercat, l'única mesura realista és la seua regulació.

Cal controlar les espirals especulatives que augmenten artificialment els preus de l'energia i els béns de primera necessitat. És el que la dreta considera intervencionista

Cal assegurar la sostenibilitat de les activitats essencials impedint la compra per baix del preu de producció o la contractació per baix del cost del servei. És el que es va encetar amb l'aprovació en desembre passat de la Llei de cadena alimentària... amb el vot en contra de la dreta que diu donar suport al camp!

Cal una fiscalitat justa que siga realment progressiva i grave proporcionalment més a qui més té, cal gravar les rendes del capital almenys com les del treball, cal que les empreses paguen efectivament en funció dels seus beneficis. És el que la dreta considera «medidas socialcomunistas».

És en eixe sentit que Unides Podem espenta dins els governs en els quals participa, i aconsegueix mesures i avanços que eren impensables, i aspirem a més. No és fàcil, perquè és la força minoritària en un entorn on la visió neoliberal predomina. Però el que no es pot fer és continuar enganxats a mesures que privilegien una minoria i ja han demostrat repetidament el seu fracàs per al conjunt de la ciutadania.

No estem condemnats a la resignació que no es pot fer res. Hi ha esperança per resoldre els problemes vitals de cada persona, hi ha una política útil per avançar com a societat. Ahí estem.