El jutjat demana al TSJ que impute Mónica Oltra pel cas dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada
El jutge demana al tribunal que cite com investigada la vicepresidenta i consellera d'Igualtat en veure indicis delictius
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
El Jutjat d'Instrucció número 15 de València ha demanat al Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que impute la vicepresidenta i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, pel cas dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada.
Així es desprén de la resolució en la qual el jutge demana al tribunal que cite com investigada Oltra en veure indicis delictius. Es remet a aquest òrgan judicial davant la condició d'aforada de la consellera.
En concret, en aquest procediment s'investiga el presumpte encobriment dels abusos sexuals que va patir en un centre una menor tutelada a les mans de l'exmarit d'Oltra entre els anys 2016 i 2017.
Després de la condemna contra l’exmarit d’Oltra, la menor afectada va denunciar la situació en què s’havia trobat durant la tramitació de la causa i des del jutjat es va obrir una nova investigació judicial amb sis funcionaris, la directora i una psicòloga del centre d’acollida de menors on es van produir els fets.
El jutge, després d’escoltar les declaracions d’aquests sis investigats, va imputar altres cinc persones més: una directora general, una subdirectora, un secretari territorial, una cap de servei i una tècnica. En total n’hi havia 13 investigats.
En aquest moment processal, el magistrat va considerar que hi havia indicis «racionals, seriosos i fundats» de la participació d’Oltra en els fets investigats i que no resultava possible progressar en la investigació sense que la vicepresidenta fora investigada.
Segons aquest jutge, «ens trobem davant un expedient administratiu o una “informació reservada” indiciàriament ordenada per Oltra, no orientada sinó a desacreditar la menor i interferir en un procediment penal en curs en què el seu marit era l’investigat».
Per arribar a aquesta conclusió, el jutge va realitzar una sèrie de puntualitzacions. En primer lloc, va qüestionar que des del principi s’haguera intentat llevar credibilitat a la menor, desemparada i tutelada per la Generalitat; i que les psicòlogues no abordaren amb ella el tema dels abusos.
El jutge també posa de manifest que la Conselleria va decidir, «inexplicablement», no derivar la xiqueta al Servei d’Atenció Psicològica especialitzat per a valorar les víctimes d’abusos sexuals, i que es fera constar en un informe que la xiqueta recorria a les mentides amb freqüència.
Amb aquest «bagatge nul», continua el jutge, a efectes d’investigació es va donar per tancat el tema i l’educador va poder tornar al seu lloc de treball. I només després d’haver-se tancat la investigació se li va demanar la seua versió dels fets.
Cosa que demostraria, segons l’instructor, que no va existir a Conselleria «cap voluntat real» d’esclarir els fets sinó, pel contrari, «d’ocultar-los amb mera aparença d’actuacions adreçades a esclarir-los». En aquest sentit, el magistrat es pregunta «com podien ser esclarits els fets si mai ningú no va preguntar a la xiqueta sobre els mateixos?». També es qüestiona «com poden escudar-se els professionals experimentats en psicologia en l’argument que no s’aborda el tema amb la menor en les entrevistes amb la mateixa per a no contaminar el seu relat, a l’espera que siga explorada per algun professional especialitzat en matèria d’abusos sexuals a menors i consentir, sense més, que la xiqueta no siga explorada per un professional especialitzat en la matèria?».
El jutge també es pregunta per què la xiqueta no va ser derivada a un recurs especialitzat i per què «es tracta, des d’un primer moment, de llevar credibilitat a la xiqueta», així com «per què sense cap investigació es reincorpora a un presumpte abusador d’una menor tutelada a un servei de cura de menors». El magistrat també se sorprèn pel fet que aquest cas no fora portat a la Fiscalia.
Alhora, el jutge també valora que els fets afectaven «de manera molt rellevant» la vicepresidenta Oltra, «i no només en el pla personal, sinó també en el de les seues responsabilitats polítiques davant la manca de qualsevol protocol en la Conselleria per a procedir en fets suposadament tan greus com el de l’abús sexual continuat d’una xiqueta tutelada i en tant que, per aquesta actuació dels funcionaris al seu càrrec, no van eixir en aquell moment a la llum greus fets penalment rellevants atribuïts al seu marit».