La Copa de l'Amèrica i la Mentida de la Marmota

per Joan Canela

Columnistes

La Copa Amèrica i la Mentida de la Marmota
La Copa Amèrica i la Mentida de la Marmota

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Hi ha una dita famosa –segons alguns un proverbi àrab, altres l’atribueixen al filòsof grec Anaxàgores- que diu: «si m’enganyes una volta, és culpa teua, si m’enganyes dues, és meua». La frase m’ha vingut al cap arrel de l’eufòria desplegada pel gruix de la premsa barcelonina per la celebració de la Copa de l'Amèrica a la capital catalana. I també –no ho oblidem- l’amargor d’alguna premsa nostrada perquè «els catalans ens ho furten tot». 

La història de la relació de la Copa de l'Amèrica amb València és prou coneguda i no hi insistiré. Només algunes dades: es calcula que el cost d’organitzar l’esdeveniment a València va pujar fins als 370 milions d’euros només en crèdits ICO. La xifra final encara seria més elevada i no sé si algú l’ha arribat a calcular mai, però el cert és que fins a l’any que ve, l’Ajuntament no abonarà els últims sis milions d’aquells deutes. El retorn promès per la inversió havia de ser de mil milions, una xifra que ningú sap mai com es calcula ni si s’audita posteriorment, però en tot cas, aquests diners no són per a les administracions, sinó per a la indústria hotelera. Ja sabeu, allò tan habitual de: «pèrdues públiques i beneficis privats».

Ara, la premsa barcelonina destaca «els mil milions de beneficis» que l’esdeveniment aportarà a la ciutat –són mandrosos fins al punt de ni actualitzar les xifres- per un cost de «només» 70 milions. Ja és curiosa aquesta segona xifra, perquè quan van intentar vendre el projecte a València, va assegurar-se que aquesta volta només costaria 80 milions, ja que «el gruix de les infraestructures ja estaven construïdes». A Barcelona, malgrat no comptar amb aquest avantatge, la despesa serà deu milions inferior. Xifra poc creïble? Cadascú que pense el que vulga, però cal saber que sols el cànon per a l’empresa que posa el segell val 30 milions. 

Però els beneficis no són només econòmics, sinó que ajudaran a «posar Barcelona al mapa»! Aquella ciutat desconeguda. No hi ha gran cosa a afegir, a banda que un dels principals motius de la victòria electoral d’Ada Colau va ser, precisament, oposar-se a l’actual massificació turística que pateix Barcelona. 

I encara n’hi ha més: segons les cròniques periodístiques, Barcelona s’hauria «imposat a les altres ciutats candidates», inclosa, segons l’Ara, Auckland. En realitat, la capital neozelandesa, seu de l’anterior regata, s’havia negat a repetir després de perdre 94 milions d’euros –ells sí que van fer una auditoria posterior. Desconec l’interès de les altres ciutats, però sí que sé que els organitzadors van estar perseguint i pressionant Joan Ribó per tal de celebrar la competició a València. L’alcalde acceptava però amb una sola condició: que no comptaren amb el finançament públic. Punt que, es veu, era absolutament imprescindible. I els astuts empresaris hotelers van deixar perdre una pluja de milions per no fer una mínima inversió ells mateixos. 

Joan Ribó, així, no va deixar-se enganyar i, com diu el proverbi, no és culpa seua. Però em costa de creure que Ada Colau, Jaume Collboni i Pere Aragonès no conegueren ni preguntaren per l’experiència valenciana i els hagen entabanat amb les mateixes promeses buides i els mateixos vidres de colors de fa 15 anys. Poca culpa tenen els enganyadors, si amb la mateixa mentida de la marmota van colant la seua estafa una vegada i una altra.