El castell de la Todolella (els Ports), l'únic habitat de tot el País Valencià, data del segle XIII. 

Balasc d’Alagó va conquerir Morella i va concedir la Todolella a un oficial seu, Pedro Cervera. Els descendents el van conservar l’edifici durant 700 anys, fins que l’any 1940, el marqués de Llanera el va vendre a un veí del poble. Entremig hi va passar alguna història tràgica, com quan Francesc de Vinatea va matar la seua dona una nit del 1320 perquè la va sorprendre al llit conjugal amb el seu escuder Domènec d’Aquis.

 És una construcció defensiva de caràcter senyorial, amb un pati al voltant del qual hi ha quatre cossos. El més antic i alt alberga les habitacions a les quals s'accedeix per una escala de pedra. A aquest correspon la façana, que té tres finestres ogivals amb traceria vegetal, i altres tres més xicotetes sobre la principal amb arc apuntat. Els altres cossos es destinen a estances  de servei, com ara pallar, quadres, etc. El posterior compta amb dues torres laterals i una muralla de dimensions reduïdes. 

El pati presenta una arqueria gòtica i un pou de carreus. Els murs estan reforçats amb carreus als angles, que es coronen amb merlets. Els forjats són de bigues de fusta amb revoltó de guix i les cobertes de teula àrab sobre estructura de fusta.

Ricardo Miravet, l'organista del castell encantat

El castell pertany a Ricardo Miravet Toutain, nascut a la ciutat argentina de Córdoba el 1930. Prestigiós musicòleg i compositor, durant molts anys va ser mestre organista de l’església de Saint-Germain l’Auxerrois de París i mestre de capella de l'església Sant Germain de la mateixa ciutat. 

Quan tenia 10 anys, a Còrdova, va sentir entre un grup d'amics de la seua família un jove Rafael Alberti recitant Antonio Machado. I el 1960 va compartir residència amb Julio Cortázar. 

El 1966, Ricardo Miravet i la seua esposa Lívia van comprar el castell per 450.000 pessetes. En aquell moment estava convertit en una granja de pollastres i de porcs. Des de llavors, la parella es va dedicar en cos i ànima a restaurar-lo fins que el van convertir en un dels monuments més destacats de les comarques del nord del País Valencià. Va costar molt netejar aquells espais, però va quedar habitable sense gairebé fer obres. Les estances són les originals i també, els paviments, la cuina, les enormes xemeneies, les bigues de fusta, les portes tallades i les pedres gòtiques.

Des de llavors fins a la seua jubilació, Miravet va viure a cavall entre París i la Todolella.

Al castell no li falta de res, fins i tot té el seu fantasma. Miravet explica que té una cadira de boga que va traure de les golfes d’una vella masia abandonada. Ningú s’atrevia a tocar-la, perquè deien que s’hi asseia un vell que maleïa tothom… Un dia va caure un llamp al castell i va clivellar totes les rajoles del voltant, però a la cadira no li va passar res.

El desembre del 2018 el castell va passar a ser patrimoni públic, ja que ha estat cedit al poble de la Todolella mitjançant un conveni amb la Generalitat Valenciana, que va desemborsar 100.000 euros en el moment de la signatura per convertir-lo en un centre cultural. Serà administrat per una fundació que portarà el nom dels propietaris i estarà formada per intel·lectuals i institucions de la comarca. Una cessió feta amb la condició que mai més tinga un ús comercial, ni una granja, ni una casa rural, ni res de semblant.

 El castell té una superfície de 1.000 m², i està envoltat per una superfície d’uns altres 1.500 m². Posseeix una biblioteca de més 6.000 volums, que seran de consulta oberta. La voluntat de l’actual propietari és que s’hi facen concerts de música, exposicions, seminaris, etc. 

Hui aquesta construcció medieval és com un castell encantat on conviuen els ordinadors amb la música d'orgue, peces barroques i escuts d'armes.

Fonts: Amparo Panadero, «El castillo encantado», El País, 2003 / Josep Manuel San Abdón, «El castell de la Todolella, Patrimoni Públic», Saó, 2019