El Santuari de la Font Roja, a Alcoi

per NLV

Tresors del País Valencià

El Santuari de la Font Roja, a Alcoi
El Santuari de la Font Roja, a Alcoi

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Al bell mig del Parc Natural de la Font Roja, enmig d'un frondós bosc de carrasques, a uns mil metres d'altitud, s'ubica l'Ermita de la Mare de Déu dels Lliris i Sant Felip Neri, un santuari que, segons conta la llegenda, va ser construït després de la miraculosa troballa de la imatge de la Puríssima Concepció en un lliri blanc ocorreguda el segle XVIII. Deu anys més tard, el 21 d’agost del 1663, es va inaugurar una ermita al lloc exacte on va ser trobat el bulb.

Context polític i religiós 

Durant tot el segle XVI va estar latent un conflicte entre els agustins i dominics (tomistes) i els franciscans i jesuïtes (immaculadistes) que es va generalitzar per tot l'Estat pràcticament en la segona dècada del segle XVII amb moltes ciutats que van jurar vot de defensa del misteri de la Immaculada Concepció de Maria. Inclús Felip III i Felip IV van demanar al Papa que fixara el misteri, però aquest es va limitar a prohibir els atacs en públic, però no les discussions teològiques.

El paborde de la catedral de València, Antoni Bonaventura Guerau, era el dia 14 d'agost de 1653 a Xàtiva per fer un sermó sobre l'Assumpció de Maria i es va trobar un pasquí contra la Immaculada, raó per la qual va canviar el seu sermó per un altre en defensa de la puresa original de Maria. El sermó el va basar en el segon versicle del segon capítol del càntic dels càntics «sicut lilium inter spinas sic amica mea inter filias». Uns dies després, va partir cap a Alcoi, el seu poble natal, i el dia 20 va encaminar els seus passos junt amb altres sacerdots i estudiants cap a la Font Roja per descansar l'esperit i practicar exercicis espirituals, i en aquest paratge van trobar el lliri amb la imatge esmentada. El 28 d'agost van portar la flor a València i les van presentar a les autoritats civils i metropolitanes i es va constituir una comissió facultativa per al seu estudi. 

El 1664, després de la benedicció de la campana de l'ermita erigida al lloc per iniciativa de Guerau, es va descobrir un altre lliri semblant i es va presentar al virrei de València. L’arquebisbe va ordenar l'obertura d'una Información jurídica del Milagroso Hallazgo de la Imagen de Nuestra Señora en su Purísima Concepción. Per indicació del virrei, el lliri va ser enviat al rei Felip IV, el qual va manar reservar-lo al seu oratori. 

Façana de l'ermita | Viquipèdia

L'Ermita

Des del 1653, s'han construït successivament tres ermites a la Font Roja sota l'advocació de la Mare de Deú dels Lliris i Sant Felip Neri com a copatró.

La primera pedra de la segona ermita va ser col·locada el dia 29 de juny del 1743 i va ser beneïda el dia 20 de juliol del 1744. En aquestes obres, dirigides pel mestre Maure Carbonelles, es va eixamplar l’hostal. Aquesta segona ermita va durar fins al 1884, quan es va acordar la demolició per l'estat de ruïna que presentava.

El dia 21 de juny del 1886 es va col·locar la primera pedra de l'ermita actual, que es va inaugurar el 14 de juny del 1891. En aquesta època és quan es va construir la carretera d'accés a la Font Roja. En la dècada del 1920 es van erigir els xalets i l’antic hotel, on es recreaven les famílies més benestants d’Alcoi. 

Com a dada curiosa, a la façana de l’ermita i al costat de la porta d’aquesta, hi ha una inscripció que testifica el nivell al qual va arribar la neu durant la «Nevà Grossa», el 27 de desembre del 1926, que va causar greus estralls a tota la comarca i a nombrosos punts de la península Ibèrica.