Requisit low cost

per Vicent Maurí

Tribuna

Requisit low cost
Requisit low cost

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’edifici de la centenària Universitat de València, La Nau, va acollir al desembre de 2016 la signatura d’un acord històric per a l’establiment de la capacitació lingüística per a l’accés a les administracions públiques valencianes. L’acord va ser signat pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana, amb presència del vicerector de Cultura de la UVEG, partits polítics i entitats socials que s’hi van voler sumar. Com en tots els esdeveniments importants, es va fer una foto de família en què les persones, entitats, partits i institucions que hem defensat, des de sempre, la necessitat de la regulació i acreditació de la competència lingüística del personal públic valencià, referendàvem, per unanimitat, un acord de mínims necessaris i irrenunciables.

L’acord conté dos elements centrals: el primer és que totes les persones que treballen en les administracions públiques acrediten el seu nivell de competència lingüística; és a dir, que tinguen un grau de coneixement adequat de valencià i castellà per poder exercir el seu lloc de treball; que les relacions de llocs de treball incloguen el seu coneixement i que als processos de selecció i de provisió de llocs de treball s’acredite la capacitació lingüística. El segon és que el Consell garantisca l’ensenyament del valencià, a través de la formació i reciclatge, del personal que hi treballa en la funció pública valenciana.

Totes i tots sabíem que calia la màxima unitat social, sindical i política per fer possible que l’avantprojecte de Llei de la Funció Pública Valenciana incorporara les disposicions necessàries per l’establiment de la capacitació lingüística. Així i tot, la Llei va tardar massa temps en ser presentada, negociada amb la representació sindical i tramitada a les Corts Valencianes, de manera que, més de quatre anys després, el 20 d’abril de 2021 va ser publicada al DOGV.

Molt de temps perdut en un tema cabdal per a la necessària normalització de la nostra llengua en la funció pública valenciana. Temps que encara anem deixant passar en no haver contemplat al text de la llei, com així van demanar alguns sindicats i entitats, els nivells exigibles de coneixements de valencià per a cada grup. Per contra, el text aprovat diu, en la seua disposició final tercera, que: «En el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present llei el Consell aprovarà, a proposta de la conselleria competent en matèria de funció pública, la disposició reglamentària que determine, respectant, en tot cas, els principis de proporcionalitat i adequació a les funcions corresponents, previstos en l’article 62.1,g de la present llei, el nivell de coneixement de valencià exigible en l’àmbit de l’ocupació pública de la Comunitat Valenciana, previ informe favorable quant a aquesta matèria de la conselleria competent en matèria de política lingüística».

Doncs bé, el proper 20 d’abril farà un any de la seua entrada en vigor sense que el reglament estiga aprovat ni, per tant, s’haja determinat el grau de competència lingüística per a l’accés a les administracions públiques valencianes que garantisquen els drets lingüístics de les persones valencianoparlants i per donar compliment a totes les normes que li donen la cobertura legal escaient.

La situació de paràlisi en la publicació del reglament posa en evidència que va ser una errada política no acceptar tant les propostes que es van fer per incorporar al text de la llei els nivells de coneixement de valencià i la concreció sobre l’entrada en vigor de la competència lingüística. Un any després, ni una cosa ni l’altra i, el que n’és més preocupant, no sembla veure’s una via d’acord que ho possibilite, en entestar-se una de les parts implicades en la redacció del reglament, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, en defensar un requisit low cost. Un requisit devaluat que buidaria de contingut el text de la Llei i l’Acord de 2016. Tota una declaració d’intencions sobre el valor que se li dona a la nostra llengua, en alguns àmbits del Consell de la Generalitat Valenciana, i que, sempre, menystenen les necessitats i aspiracions del poble valencià.

Ara, a quasi un any d’acabar la segona legislatura del Botànic, és el moment de recuperar aquella fotografia de desembre de 2016 i transformar-la en fets: un reglament que pose en valor el valencià a les administracions públiques, amb uns nivells de coneixement de valencià que garantisquen el domini adequat de les dues llengües oficials i que siga un pas endavant en el procés de la seua normalització per garantir una veritable igualtat lingüística al País Valencià.