Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 6 d’abril del 1976 es va presentar a València el Congrés de Cultura Catalana (CCC). Posteriorment es va presentar a Perpinyà, el 12 de juny; a Palma, el 27 de juny; a Andorra la Vella, el 10 de novembre, i a Barcelona, el 8 de desembre. 

El CCC va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població d’arreu dels territoris de llengua catalana entre els anys 1975 i 1977. Una mobilització sorgida d'una reivindicació social que tenia com a objectius principals la normalització del català i la defensa dels drets de les persones i de la cultura catalana. 

El Congrés va analitzar durant dos anys l'estat de la cultura catalana en tots els seus àmbits: la llengua, el dret, l’agricultura, la indústria, les arts plàstiques, l’ordenació del territori… En total es van establir 25 àmbits culturals diferenciats que van exposar els seus treballs finals en una població diferent.

Finalment, es va fer un balanç i, des de cada àmbit, es van redactar unes resolucions que incloïen aportacions amb projectes i iniciatives a curt i mitjà termini que havien de servir per als futurs governs de la la Generalitat Valenciana, Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears.

La primera iniciativa per organitzar el CCC es va dur a terme clandestinament el 19 de desembre del 1964 a Barcelona, amb uns 300 congressistes, sota el patrocini de l'abat del monestir de Montserrat Aureli Maria Escarré i del filòleg i historiador Jordi Rubió i Balaguer, creador de la Biblioteca de Catalunya, que acordaren la celebració pública del Congrés.

La iniciativa de celebrar públicament el Congrés es va aprovar el gener del 1975, encara sota el franquisme, per part de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona. L'octubre d'aquell mateix any fou creada la comissió permanent, integrada per un total de 85 entitats de tots els territoris que van nomenar President d’honor Jordi Rubió i Balaguer i Vicepresidents d’honor l’artista Joan Miró (Catalunya), l’escriptor Joan Fuster (País Valencià), el filòleg i editor Francesc de Borja Moll (Illes Balears), l’historiador Pere Ponsich (Catalunya Nord) i el professor i bisbe d’Urgell Joan Martí (Andorra). Hi van participar més de 15.000 persones i més de 1.500 entitats.

L'ús social, acadèmic, científic, polític i institucional de la llengua -i la defensa de la seua unitat- va ser l'eix de totes les ponències. Es va dissenyar un ambiciós projecte de normalització que presentava el català com la llengua vehicular en l'ensenyament i en les administracions públiques. També altres aspectes van ocupar part dels treballs de les ponències. El desenvolupament econòmic -i els desequilibris territorials que havia provocat la industrialització- va ser un tema àmpliament debatut. I també, en aquest cas, es van dissenyar projectes de redistribució de l'activitat en el territori.

El 15 d'abril del 1977 s'iniciaren els actes de cloenda a Perpinyà i acabaren el 20 de novembre a Manresa. L'acte de cloenda definitiva se celebrà el 27 de novembre del 1977 al palau de Congressos i Exposicions de Barcelona presidit pel president Tarradellas.

Fonts: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana, 2016 /  Marc Pons, «Es clausura el Congrés de Cultura Catalana», El Nacional, 2016  /  Viquipèdia