Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 7 d'abril del 1261 Jaume I va jurar els Furs de València. 

Els Furs de València i, per extensió, els Furs del Regne de València, foren el dret territorial valencià durant més de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, fins al 1707, quan van ser abolits a conseqüència de la derrota d'Almansa (el 25 d’abril). L’estiu del mateix any va entrar en vigor el Decret de Nova Planta del Regne de València.

Els furs es van originar en els costums, sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de València, que es van crear adaptant els Furs d’Aragó, els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona. També es va incorporar als costums (o almenys no es va derogar) un tribunal instaurat pels musulmans: el Tribunal de les Aigües de València. 

El primer costum va ser promulgat per Jaume I el 21 de març del 1238 a Xàtiva per tal de conferir jutges civils i criminals i la cambra dels jurats de València a la recent conquistada València. Aquesta creació de lleis pròpies per a València es va fer en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Aragó al nou regne.

L’11 d'abril del 1261 el monarca també va promulgar un privilegi pel qual tots els seus successors havien de signar-los al començament del seu regnat. 

El jurament dels Furs per Jaume I i pels reis de la Corona aragonesa posteriorment tenia contraprestacions econòmiques. El rei va fer primer jurament a canvi d'una assignació de 48.000 sous, arreplegats i donats per la ciutat de València, els llocs i viles de l'Horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

Aquests furs no van ser inicialment els de tot el Regne de València. És molt destacable l'absència a les Corts del 1261 de les viles reials més importants en aquella època: Morella, Borriana, Morvedre, Alzira i Xàtiva. El 1263, els furs aragonesos i els Costums de Lleida regien en moltes viles.

Amb el temps, malgrat l'oposició de part de la noblesa als Furs de València, i amb el risc que a la resta del territori es pogueren aplicar els furs d'Aragó, la corona i les Corts van anar a poc a poc consolidant-los com a normes per a tot el territori valencià. De fet, en les Corts del 1329, Borriana i Vila-real acceptaren els Furs de València i s'incorporaren a aquesta institució. Fins aquell moment havien estat sotmeses als furs aragonesos. 

La Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta van ser promulgats el 1707 per Felip V, després que bona part del Regne de València haguera donat suport a l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió en contra de Felip V de Borbó. El primer rei hispànic d’aquesta dinastia Borbó va promulgar els Decrets de Nova Planta dels regnes d’Aragó i de València. En el preàmbul d’aquells decrets proclamava que «quedan abolidos y derogados todos los referidos fueros, privilegios, práctica y constumbre hasta aquí observados en los referidos reinos de Aragón y de Valencia, siendo mi voluntad que estos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica que se tiene y se ha tenido en ella». Felip V ho va justificar  «por la rebelión que cometieron», «el principal atributo de la sobirania real es la imposición« i «por justo derecho de conquista». L’aplicació de la Nova Planta al País Valencià s’anticipava deu anys a la de Catalunya i onze a la de Mallorca.

La conseqüència immediata va ser la prohibició d’usar el valencià en els àmbits de l’administració i de la justícia. Els Manuals de Consells i els Quaderns de Provisions van ser substituïts pels Libros Capitulares i els Libros de Instrumentos. I en l’àmbit de la justícia, tots els jutges i fiscals valencians ―amb independència de la seua ideologia― van ser cessats i substituïts per personal funcionarial castellà, que havia de garantir que la totalitat dels judicis es celebraren exclusivament en llengua castellana. Es va donar la paradoxa que grans juristes valencians, reconeguts en els més importants cenacles de la intel·lectualitat europea, com ara Gregori Mayans o Josep Berni ―fundador del Col·legi d’Advocats de València― van quedar exclosos de l’Audiència borbònica.

Els decrets van significar la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià: els furs i les Corts van ser substituïts per les lleis uniformadores i el règim polític de Castella. Finalitzaven quasi 500 anys d'autogovern dels valencians.

Fonts: David Garrido, «Els Furs, la llei sobirana dels valencians», Diari La Veu, 2019  / «Els Furs», Generalitat Valenciana