Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 8 d'abril de 1813 els guerrillers liberals d'Ascensi Nebot, conegut com el Frare, van assaltar Morella (els Ports) i van obligar la guarnició de l'exèrcit francés a refugiar-se al castell. 

Ascensi Miquel Josep, fill d'Ascensi Nebot i d'Esperança Clofent, va nàixer a Nules (la Plana Baixa) el 30 de setembre del 1779. Molt jove va ingressar al convent dels Franciscans Reformats de Sant Pere d'Alcàntara, a Vila-real. Amb la invasió dels francesos els frares del convent de Vila-real, igual que els de les altres comunitats religioses, es van dispersar. Al contrari del que van fer altres religiosos, que es van refugiar en les poblacions d'on eren originaris, Fra Ascensi Nebot va penjar els hàbits i es va dedicar a combatre els qui per a ell representaven les idees laïcistes de la Revolució Francesa i dels Enciclopedistes. Entre els francesos se'l coneixia amb el nom despectiu de «la Fraila».

Fra Ascensi es va dedicar a reclutar joves i va organitzar guerrilles amb les quals va fustigar constantment la rereguarda dels exèrcits napoleònics. Va establir la seua caserna general a Vistabella (el Maestrat). El Frare recollia impostos amb què sufragar les despeses del seu magatzem de roba militar i la fosa de bales. Va arribar a reunir un exèrcit de més de 3.000 infants i 1.500 genets. En una de les seues cartes es queixava de no tindre armes i afirmava que «si les tinguera presentaria 8.000 homes, reclutats entre els joves de la Plana, per atacar la ciutat de València, ocupada pels invasors».

La nit del 26 de desembre del 1811 van entrar a Castelló 300 voluntaris de la partida de Fra Ascensi i van atacar els francesos, que eren a un hostal del raval de Sant Francesc. Un soldat francès va morir i la resta van ser empresonats. Imposat el toc de «generala» es va establir una forta lluita pels carrers de la ciutat, en la qual van caure soldats dels dos bàndols.

De resultes d'aquesta acciò, el Governador francès va manar que per la nit les tropes es resguardaren al Fort de Sant Francesc i que es mantingueren il·luminats els carrers de la població. El mariscal Suchet, a les seues memòries, explica com a l'any 1812 el Frare va atacar un comboi que havia eixit de Torreblanca i va cremar onze carruatges, va matar els canoners i es va apoderar d'un canó i de cent dotze cavalls.

El mateix mariscal diu que va formar un batalló amb la finalitat de perseguir Fra Ascensi sense descans, però malgrat això fou impossible desorganitzar les seues guerrilles. Suchet va arribar a oferir mil duros com a recompensa a qui el matara.

Tres mesos després d’assaltar la guarnició de Morella, quan els francesos van evacuar Castelló de la Plana, hi va entrar amb un exèrcit de més de 6.000 homes. La població el va rebre amb volteig general de campanes com a triomfador i alliberador. Al dia següent, Fra Ascensi va fer cantar un Te Deum d'acció de gràcies a l'església de Santa Maria i va presidir el jurament de fidelitat a la Constitució i el reconeixement a Ferran VII. La nit del 10 de juliol, Nules va rebre amb lluminàries i aclamacions l’home que, nascut a la vila feia 34 anys, s'havia convertit en símbol de la resistència contra els francesos.

Finalment, el 29 d'octubre del 1813, la guarnició de Morella es va rendir i al desembre va fer el mateix la de Dénia. Nebot va arribar a establir oficines per a la recaptació de contribucions, un magatzem de queviures, una foneria de bales, un taller de reparació d'armes i fabricació de arnesos i muntures, i una sastreria d'uniformes en la qual treballaven diàriament 40 persones.

La derrota francesa a Vitòria, el 5 de juliol del 1813, va significar l’estocada definitiva a la presència francesa a la Península. Suchet decidí retirar-se de València amb tranquil·litat i fou substituït per un govern provisional dirigit pel marqués de Dosaigües. 

Suchet va deixar escrit a les seues memòries, quan descriu l’eixida de València: «La disciplina més estricta i una benvolença recíproca, distingiren el capteniment de les tropes franceses i dels habitants del país. Mai durant la marxa no calgué disparar ni un sol fusell ni tampoc fou insultat cap soldat reressagat o solitari». 

Durant el període absolutista de Ferran VI, Ascenci es va enfrontar al monarca. Es va dedicar a imposar ajuntaments constitucionals en totes les poblacions de la seua demarcació, un fet que prompte li valdria el descrèdit dels absolutistes. També va defensar la Constitució i va participar en la conspiració del 17 de gener del 1817. Com a conseqüència va haver de fugir a Gibraltar juntament amb el liberal Manuel Bertran de Lis.

L'any 1820 va assolir el grau de comandant de l'exèrcit constitucional i, arran de la conspiració de Madrid del 1822, es va exiliar a Anglaterra, on va romandre des del 1823  fins al 1830.

Conta la llegenda que quan l'ànima de Nebot va arribar a les portes del cel, Sant Pere el va renyar dient:

—No pots entrar a la Glòria fins al final dels segles, ja que vas renegar de la vida religiosa del cenobi per convertir-te en un violent guerriller. Tanmateix, reconeixent la teua antiga pietat monàstica, demana'm una gràcia i et serà atorgada.

El Frare va suplicar:

—Vull quedar-me a purgar els meus pecats a la terra que vaig defensar amb els meus soldats: el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

I així va ser com el porter celestial li va concedir el privilegi i el va convertir en savina. Des de llavors l'esperit d'Ascensi Nebot espera, transformat en dur arbre de muntanya, el Dia del Judici Final, quan a la fi puga entrar al Regne del cel i descansar de tota la seua atzarosa vida.

Fonts: Vicent Felip, «Recull per a una història de Nules», Caixa Rural de Nules, 2000  / «Guerrilleros contra Napoleón», Castellón en ruta, 2014