Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La Torre Matella, a Culla (el Maestrat), també coneguda com l’Hostalet o la Torre de la Marquesa, està situada a la partida del mateix nom, a uns 19 km aproximadament de Culla. La finca, que comptava amb 439 hectàrees al segle XIX, es dedicava al conreu i a la ramaderia.

És una torre defensiva que presenta planta quadrada, fàbrica de maçoneria reforçada amb carreus i coberta lleugerament rematada amb merlets. La presència de certs elements fa sospitar de l'ús de la planta superior com a colomer. 

Actualment, està incorporada a altres construccions posteriors de finals del segle XIX, totes protegides per una mena de tanca emmerletada, ja que va ser la residència del baró de la Pobla Tornesa i de la Serra d'en Galceran, Faust Vallès i Vega, que va fer reformes i millores en estil neogòtic.

Pertanyia al domini del castell de Culla, un dels més importants de les comarques valencianes del nord. El 1345 es va crear el que es va anomenar La Setena de Culla o «Comunitat d’herbatge», constituïda per Culla, Atzeneta, Vistabella, Benassal, la Torre d'en Besora, Benafigos i Vilar de Canes. Es tractava d'una agrupació de municipis que va dur a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant amb totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis de la Comunitat. Amb això, pretenien defensar amb més força els seus interessos ramaders comuns, enfront dels de l'Orde de Montesa. Aquesta agrupació va seguir en funcionament fins a mitjan segle XIX. No es pot perdre de vista que la principal activitat econòmica de la zona en aquesta època era l'agricultura de secà (ametller, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ramaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, boví) i, en molta menor importància, la ramaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

El 1772 la torre va acabar en mans del baró, que la va deixar als seus successors en herència, fins que el primer de novembre del 1866, Arturo Vallés i Mas, net de l'anterior, va recuperar el domini directe de la finca i es va convertir en el propietari definitiu.

Durant les Guerres Carlines, Culla va ser un lloc constant d’enfrontament i això va produir el deteriorament en part del nucli antic i el castell, que va quedar totalment destrossat. De fet, a conseqüència d'aquest conflicte bèl·lic, el 1872, les masies de la finca van ser abandonades. Tanmateix, a partir del 1876 se’n van construir de noves i també la nova residència del baró, un palau neogòtic i una església. Cal destacar que malgrat tots els successos esdevinguts, l'antiga torre defensiva va ser respectada.

El 1877, per decret del Govern Civil de Castelló de la Plana es va concedir la qualificació de Colònia Agrícola per a la finca de la Torre Matella, la qual cosa va beneficiar el baró de tot el que oferia la llei de Colònies (legislació aprovada durant el regnat d'Isabel II amb l'objectiu de crear incentius per a la inversió en el desenvolupament de les riqueses agrícoles i ramaderes del camp espanyol). El 1916 hi vivien 78 persones.