ACPV continua treballant perquè la Llei de l'audiovisual respecte els drets lingüístics
L'entitat ha mantingut amb aquest objectiu reunions amb representants de diferents partits polítics els últims mesos
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha estat treballant perquè la llei estatal de l’audiovisual (que ha de regular el doblatge i la subtitulació, i també el suport a la producció de pel·lícules en les llengües de l’Estat, i el paper regulador dels ens estatal i autonòmics) respecte els drets lingüístics. Amb aquest objectiu, l'entitat ha dut a terme diverses accions des que es va iniciar la tramitació.
Així, per encetar el debat i sensibilitzar la societat valenciana sobre aquesta norma, el passat mes de novembre va organitzar al Centre Octubre de València un acte, presentat pel periodista Xavier Aliaga, en què van participar Vicenta Tasa, directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València; José Maria Vidal, president del Consell Valencià de l’Audiovisual, i els representants de les empreses del sector audiovisual (Ximo Pérez, vicepresident de PAV; Cristina abril, presidenta d’AVAPI, i Rafa Molés, membre d’AVANT.
Més endavant, el 15 de desembre, ACPV va participar a Madrid en la reunió de les entitats en defensa de les llengües catalana, basca i gallega amb els partits polítics sobre el projecte de llei estatal de l’audiovisual, on van tindre un primer contacte. Posteriorment, i constatada la necessitat de fer propostes d’esmenes concretes al projecte de llei elaborat pel govern espanyol i de presentar-les als partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats, ACPV va constituir una plataforma amb les entitats amb què formem la Federació Llull (Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear), Plataforma per la Llengua (que ja havia iniciat un treball en aquest sentit), i Kontseilua i A Mesa por la Normalización Lingüística (que apleguen les entitats basques i gallegues, respectivament).
Les sis entitats esmentades han elaborat un detallat document amb propostes d’esmenes concretes i argumentades, i han iniciat un procés de reunions amb els partits polítics de cadascun dels territoris (País Valencià, Catalunya, Illes Balears, País Basc i Galícia) per demanar-los que facen seues les propostes de correcció i, així, treballar per reformar substancialment el projecte de llei, i fer valdre el pes dels grups parlamentaris dels territoris de l’Estat amb llengua pròpia.
En aquest sentit, la presidenta i el secretari de l’entitat, Anna Oliver i Toni Gisbert, s'han reunit amb Albert Bortran i Aida Sanuy, diputats al Congrés per la CUP; Estefania Blanes, diputada d'UP-EUPV a les Corts; Antoni Llorente, secretari Autonòmic de Participació i Transparència i Cristian Veses, subsecretari de Participació i Transparència; Joan Baldovi, diputat al Congrés per Compromís; Maria Pérez i Josep Barberà, secretària general i president respectivament, d’Esquerra Republicana del País Valencià, i Marisa Saavedra, diputada d'Unides Podem per Castelló al Congrés espanyol.