Es publica per primera vegada en català «La festa», de Margaret Kennedy
L'autora anglesa va escriure novel·les que es van adaptar al cinema la primera meitat del segle passat
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.
La festa, de Margaret Kennedy, traduïda per Lola Fígols al català per primera vegada, ha estat publicada per l'editorial Navona. El redescobriment d'aquesta novel·la l’any passat al Regne Unit va provocar un terrabastall gairebé tan gros com el que provoca el penya-segat que s’enfonsa just al començament d’aquesta història de misteris: «divertida, intel·ligent, aguda, un regal», van ser algunes de les coses que la crítica, entusiasmada, en va dir. Setanta anys després, el públic anglosaxó es tornava a rendir als peus de la Kennedy, autora de llibres com ara La nimfa constant i El boig de la família, totes dues adaptades al cinema la primera meitat del segle passat, i que va continuar publicant llibres i guions fins a la seua mort, el 1967.
El cas és que així comença tot: un penya-segat cau i enterra un hotel ple d’hostes. Els fans d’Agatha Christie i Daphne du Maurier hi sucaran pa, però també tots els lectors amb ganes de recórrer les vides i peripècies dels protagonistes d’aquesta història que comença a mitjan estiu del 1947 en un indret salvatgement bonic de Cornualla.
L’hotel Pendizack Manor queda enterrat sota les roques d’un penya-segat que s’ha després, tràgicament. Set hostes hi han perdut la vida, però què va fer que es reuniren la nit de la tragèdia per celebrar una festa a la llum de la lluna? Era el destí diví o la maquinació d’algú? Just una setmana abans de l’esfondrament, el lector coneix els excèntrics personatges i mentre ells fan amics i entre alguns floreixen amors, els pecats d’uns i altres queden al descobert i les esquerdes, al penya-segat, es fan més fondes.
Margaret Kennedy (1896-1967) és la primera d’una saga d’escriptores angleses. Va ser cosina de l’escriptor i traductor Joyce Cary, amic de Christopher Isherwood i W. H. Auden. Va estudiar Història a Oxford. La seua novel·la més famosa, La nimfa constant, va ser portada als escenaris el 1926 i al cinema dos anys més tard, i el mateix passaria amb El boig de la família (1934). En aquells anys va aconseguir una gran fama com a escriptora i guionista, que es mantindria fins després de la Segona Guerra Mundial amb obres com La festa (1950) o El somriure oblidat (1961).