Crisi de la crisi

per Guille Martínez

Tribuna

Crisi de la crisi
Crisi de la crisi

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L'augment desorbitat dels preus està trencant el tauler polític. Quan començàvem a superar la crisi sanitària que fa dos anys que combatem, ens ha colpejat una nova crisi econòmica (una més). La Guerra d'Ucraïna, la pandèmia, la vaga del transport, etc. Han passat tantes coses últimament que, la veritat, no sabem quina és la causa de la conjuntura actual. O si és un barreig de totes. «Crisi de la crisi» com canta Seguí al tema Abismes d'Auxili.

Si fa catorze anys, quan els primers colps de la crisi de 2008, tots coincidíem que la ruleta a què jugaren governs, promotores i bancs havia sigut la causa d'aquelles taxes d'atur i pobresa tan dramàtiques, ara ja no sabem bé el perquè.

El govern espanyol insisteix molt a dir que és responsabilitat de Putin i la seua invasió del país veí. Les dretes, per la seua banda, culpen directament al govern espanyol i l'acusen d'estar enriquint-se amb els impostos. Sí, «de forrar-se». Com si recaptar impostos per invertir en educació, sanitat o polítiques inclusives, esdevinguera en un robatori. A més a més, consideren que la solució a la mateixa és, com sempre, la de baixades generalitzades d'impostos. Sense aclarir quins, ni com finançarien en eixe cas els serveis públics que actualment estan prestant els seus governs autonòmics.

Encara que ens fascine la poca vergonya que té la dreta quan s'ha de fer front a problemes de grandària considerable, el govern d'Espanya ha de deixar les excuses i començar a solucionar els problemes estructurals. És aquest cas, el del sistema energètic. Si atenem a les dades, des de fa vora un any els preus no han deixat de pujar. Evidentment, la Guerra d'Ucraïna i l'impacte sobre el cost del gas, ha agreujat molt la situació perquè aquest marca els preus de la resta d'energies. Per tant, en primer lloc, és fonamental trencar eixa relació dins del mercat majorista.

Per altra banda, no podem permetre que el «Pacte de rendes» que anuncia el president del govern tinga com a efecte una contenció o retall de salaris a la classe treballadora i als pensionistes. Tampoc permetre que el discurs neoliberal s'impose i acaben per abaixar impostos i per descompondre un Estat de Benestar ja prou desfet. I en especial, ha de mirar a les empreses que estan gaudint d'abundants beneficis extra per la producció i distribució energètica.

Si volem trobar una causa origen a tot això, des de la meua opinió, hem d'assenyalar una transició energètica que no es consolida i que fa molt de temps exigim. Un mercat energètic on les energies contaminants, que enceten ja a una etapa de pèrdues en la capacitat producció (és a dir, s'esgoten), encara tenen un paper protagonista.

La inflació desmesurada ho pot canviar tot. Històricament, sempre ha sigut una por generalitzada per als governants de tots els colors. La inflació és sinònim de pèrdua de poder adquisitiu, d'empobriment, i de caos. I el risc que l'extrema dreta capitalitze el descontentament d'aquesta situació, existeix.