Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El Circ de la Safor és una muntanya situada entre l’Orxa i Vilallonga, a cavall entre les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor. L’espectacular graderia amb imponents crestes recorda els circs glacials dels Pirineus.

El topònim aràbic Safor, que significa roca o espai en forma d’amfiteatre rocós, denomina amb precisió aquesta fita paisatgística i, per extensió, també dona nom a la comarca on es localitza aquesta espectacular ferradura rocosa. El Circ de la Safor —un dels paratges sublims de tota la muntanya valenciana— constitueix un vessant enèrgic de morfologia singular, una talaia sobre la plana litoral i el riu Serpis que la fecunda, una font de recursos naturals (aigua, pastures, llenya, carbons, etc.), un vessant abrupte, colonitzat i viscut, i la imatge simbòlica d’un entorn mediterrani.

El circ es desenvolupa al vessant nord de la serra de la Safor (1.011 m, a uns 15 km de la costa), amb un desnivell de més de 800 m en forma d’amfiteatre circular. La xarxa de barrancs secundaris (Munyós, Canteres, Pous, etc.), que drenen la ferradura abrupta, conflueix al barranc de la Safor que, poc després, s’uneix al riu Serpis a l’estret de l’Arcada.  

En contraposició al circ, al vessant meridional de la mateixa serra, es troba el Pla de la Llacuna, «llamado así por las muchas aguas que allí acuden quando llueve, las que se introducen en las entrañas de la tierra por varios sumideros» (A. J. Cavanilles).    

 Fauna i vegetació

La riquesa faunística del lloc és molt alta a causa de la confluència en un espai no massa gran de diferents ecosistemes (parets rocoses, secans, cultius de cítrics, riu, etc.) i a la moderada pressió antròpica. 

La vegetació és la típica de muntanya mediterrània: arbres i arbusts en general perennifolis i escleròfils, és a dir, de fulles petites, dures i sovint espinoses, per estalviar aigua al llarg del període estival. L'estructura de la vegetació varia segons la localització. S’hi poden distingir diversos estadis de degradació, depenent de l'acció dels incendis els darrers anys, així com de la situació en solana o bé en ombria.

Així, a causa de l'acció dels repetitius incendis forestals ocorreguts a la zona, és escassa la vegetació arbòria. Únicament algunes pinedes de pi blanc o carrasc (Pinus halepensis) de poca extensió, juntament amb algunes agrupacions d'exemplars joves de carrasca (Quercus rotundifolia) que, de forma dispersa apareixen pel paratge, ens recorden el que en altres temps serien extenses formacions boscoses. Menys abundant és el freixe de flor (Fraxinus ornus), arbre caducifoli de fulles compostes, que prefereix els ambients humits i ombrosos i es fa notori en primavera pel verd viu de les fulles noves i, pel maig, per la floració blanca.

Entre els arbusts abunda el llentiscle (Pistacia lentiscus) i la noguerola (Pistacia terebinthus), un arbust pròxim al llentiscle però caducifoli, amb fulles que recorden un nouer. Altres arbusts també abundants són el càdec (Juniperus oxycedrus), el coscoll (Quercus coccifera), l'argelaga (Ulex parviflorus), arbust fortament espinós i amb flors d'un color groc intens que donen color al paisatge hivernal; el bruc (Erica multiflora), de fulles reduïdes i flors de color rogenc també de floració hivernal i el margalló (Chamaerops humilis), única palmera autòctona de la península Ibèrica. 

A la primavera destaquen en el paisatge les grans flors blanques o roses de les estepes (C. albidus, C. salviifolius, C. monspeliensis). Entre les plantes aromàtiques, majoritàriament de la família de les labiades, són abundants el romaní (Rosmarinus officinalis) o la farigola (Thymus vulgaris). Una altra espècie interessant n'és la savina negra (Juniperus phoenicea), un arbust modest de color verd fosc que viu a les escletxes dels llocs rostos i rocallosos.

El circ de la Safor, a més dels seus valors naturals, educatius, productius o esportius, és un paisatge identificat com a símbol destacat d’una comarca i reconegut com a patrimoni col·lectiu. Són raons poderoses per a la custòdia atenta, que preserve l’harmonia d’una ferradura rocosa tan espectacular i de la diversitat tan valuosa de què disposa.

Fonts: Joan F. Mateu Bellés, «El Circ de la Safor», Paisatges turístics valencians  / Viquipèdia