Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La catedral de València, seu de l’arquebisbat, està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada el 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es va edificar sobre l'antiga mesquita que, al seu torn, s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.

L'altar major, de planta poligonal, està cobert per una volta de sis nervis. Té cinc finestrals i es comunica amb la girola a través de dues portes laterals. Tant la volta com els murs estaven ornamentats amb pintures encarregades a Miquel Alcanyís el 1432, que van desaparéixer en un incendi el 1469. Posteriorment, es van encarregar noves obres, d'estil renaixentista.

El 1472 el cardenal Roderic de Borja, arquebisbe de València i futur papa Alexandre VI, va ser enviat com a llegat per l’aleshores papa Sixt IV a la cort de Castella per obtindre la col·laboració de la corona en la croada contra el turc i resoldre els defectes de forma del matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. En el seguici que acompanyava el futur pontífex hi havia dos pintors italians: Paolo di San Leocadio i Francesco Pagano.

El 28 de juliol d’aquell any, el cardenal, el capítol i els pintors van estipular un contracte per valor de 3.000 ducats per dur a terme la decoració de la capella major de la seu metropolitana de València amb «atzur i or fi».

Al segle XV, l’urbs era la capital cultural i econòmica de la Corona d’Aragó i una de les ciutats més importants d’Europa. San Leocadio i Pagano van pintar una obra mestra que va esdevindre, de fet, la introducció del renaixement a la península Ibèrica

Els pintors van representar un conjunt angèlic. Cadascun dels àngels tenia un instrument a les mans, tots ells de singular bellesa. Dotze àngels músics que cantaven i tocaven, com ministrers, al voltant de l’Assumpció de la Mare de Déu, a la qual s’havia consagrat el temple, en el que seria el camp celestial de la tradició iconogràfica medieval i renaixentista.

Aquestes pintures van ser tapades per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, duta a terme sota la direcció de Juan Pérez Castiel. L'absis gòtic de planta poligonal va quedar recobert amb noves voltes, superposició d'adorns, imatges, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, petxines, timpans partits, àngels daurats, etc. La riquesa de marbres i daurats, la sumptuositat de les formes i profusa decoració evocava l'estil rococó.

Tres-cents anys en la foscor

Ocults a la part alta de l’altar major, els dotze àngels músics van romandre en la foscor més absoluta durant més de tres-cents anys. Així fou fins al juny del 2004, quan per atzar es van trobar davall de la volta de Pérez Castiel.

Tot i que les pintures presentaven diversos danys provocats durant els treballs de construcció de la coberta barroca, es va comprovar que les pintures no havien estat picades ni destruïdes. Aquest factor va ser decisiu perquè es prenguera la difícil decisió d’eliminar la coberta barroca que els havia amagat, procedint a desmuntar la clau central de fusta daurada i les seues plementeries, per deixar-la de nou en l’estat anterior al 1682.

El magnífic conjunt pictòric renaixentista recuperat després de segles de foscor és un dels més valuosos fora d’Itàlia.