Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’Ajuntament de Potries (la Safor) és un magnífic exponent de l’arquitectura senyorial del segle XVII a l’àmbit rural. L’edifici, situat al carrer de Boamit, va ser construït entre els últims anys del segle XVI i la primera dècada del XVII. 

Un document datat el 1611 esmenta Pere de Borja i Centelles, governador de Gandia, com a propietari al lloc de Potries «d’una casa gran i nova, amb moltes sales, tan bona com la millor de totes les que posseeix la senyoria». Pere de Borja va ser el segon fill del cinqué duc de Gandia, Carles de Borja, i la comtessa d’Oliva, Magdalena Centelles, el matrimoni dels quals, celebrat el 1595, va unificar dues importantíssimes possessions senyorials. 

La casa es va bastir entre aquests anys segurament per qüestions merament econòmiques, relacionades amb el control i fiscalització d’un conjunt de propietats que, des d’aleshores, els Borja havien d’administrar.

Estructura

L’Ajuntament conserva l’estructura original així com d’alguns singulars elements: les reixes de ferro forjat de la façana i els magnífics paviments ceràmics policromats semblants als del Palau Ducal de Gandia o el Saló de Corts del Palau de la Generalitat Valenciana. Trobem, per tant, elements decoratius propis del renaixement tardà, la qualitat dels quals els vincula a les classes dirigents i adinerades de l’època.

La fàbrica és bàsicament de tàpia mixta amb rajola, a excepció de la base de la cantonera de la façana principal, feta amb carreus. Disposa d’una planta en forma d’U, amb un cos principal de planta baixa, primer pis, cambra i coberta a dues aigües de teula àrab; encara que aquest cos principal articula quatre dependències més superposades, dues a cadascun dels extrems.

Les dues primeres se situen entre la planta baixa i el primer pis, a manera d’entresol, amb accés directe des de l’ampli vestíbul mitjançant elegants escales decorades amb rajoletes del mocadoret. Les segones se situen entre el primer pis i la cambra. Aquesta disposició de les dependències es correspon amb els buits de la façana principal. El pati rectangular, a la part posterior, està flanquejat pels dos cossos annexos amb planta baixa i pis. També d’uns adossats a la façana del pati, que disposen de coberta a un vessant cap a l’interior. En aquests espais antigament se situaven annexos econòmics com les quadres, la pallissa i la cuina. L’entrada principal mostra el bigam de fusta original i el despatx de l’alcaldia conserva el paviment ceràmic policromat. 

A la fi del segle XIX la corporació municipal, a causa de l’enderrocament del vell edifici del consell situat a la plaça de l’Església, va adquirir aquest immoble a un ric propietari i industrial dedicat a la filatura de la seda, Domingo Llopis, i el va constituir en la seu de l’Ajuntament. A més, hi va instal·lar el rellotge públic, les escoles, els habitatges dels mestres i una xicoteta presó. Una acurada restauració al començament dels anys 80 va fer possible la conservació d’aquest edifici i dels seus singulars elements.