La matança de Butxa i els silencis de Zelenski

per Francesc Viadel

Columnistes

La matança de Butxa i els silencis de Zelenski
La matança de Butxa i els silencis de Zelenski

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’exèrcit rus es reubica estratègicament a Ucraïna alhora que massacra els civils de les ciutats d’on es retira. Del cert que aquests actes d’abominable revenja, l’espectacle de l’escarment salvatge difós a tort i a dret, posarà en fuga els habitants de les altres poblacions eliminant tot d’una qualsevol temptativa de resistència ni encara que siga simbòlica.

Al cap i la fi, la guerra ha estat, més que res i des de sempre, per damunt de qualsevol altra consideració filosòfica, moral o política, el terror en estat pur aplicat a consciència sobre els més indefensos.

El darrer recompte de víctimes de Butxa, suburbi de Kíiv, les eleva a més de quatre-centes. Les imatges dels cadàvers amb les mans lligades darrere de l’esquena, escampats pels carrers, resulten corprenedores. Molt pitjor encara és escoltar els testimonis dels supervivents que parlen de violacions de xiquetes davant de les seues mares, de tortures, de mutilacions.

Butxa no és, però, l’única ciutat ucraïnesa martiritzada. Lukashivka, Góstomel o Borodianka són altres indrets on es tem que també s’haja assassinat indiscriminadament la població civil. Avui, mentre escric aquestes ratlles, han mort desenes de persones que intentaven escapar de la guerra en un atac amb míssils contra l’estació de trens de Kramatorsk.

Moscou, però, nega tots i cadascun dels fets i els atribueix a un execrable acte de falsa bandera de les mateixes tropes de Zelenski encara que verificadors experts com Eliot Higgins del web Bellingcat, mitjans de comunicació com The New York Times o els mateixos serveis secrets alemanys, aporten proves irrefutables de la responsabilitat criminal de l’exèrcit rus.

Fins i tot, l’Spiegel Online assegura que aquestes execucions en massa podrien formar part de l'estratègia militar mateixa de l’exèrcit de Putin com en va formar part de la de les tropes alemanyes en Lidice a Txecoslovàquia, Orador de Glana a França, Varsòvia, Kalàvrita a Grècia, Sluck a Bielorússia o Marzabotto a Itàlia, entre moltíssimes altres arreu del continent. O, més recentment, a Srebrenica, en aquest cas una matança perpetrada pels soldats serbis de Ratko Mladic que va saldar-se amb la vida de 8.000 bosnians musulmans.

En la guerra, però, la propaganda és una de les armes més eficaces. La cínica versió del Kremlin sobre la matança de Butxa ens retrotrau a la gran mentida de Stalin sobre Katin. Entre el 3 d’abril i el 19 de maig de 1940 el dictador roig va ordenar l’execució en secret de la majoria dels oficials de l’exèrcit polonès, policies i civils trets de les presons soviètiques. Es calcula que van ser assassinades vora vint mil persones en el bosc de Katin, a prop de Smolesnk.

El cas és que durant la invasió de l'URSS els alemanys van descobrir les fosses i van utilitzar la matança amb finalitats propagandístiques. Tant el Govern britànic com el rus van defensar, però, la versió de la responsabilitat alemanya.

A Moscou, malgrat totes les proves, encara hi ha avui en dia qui defensa que el Kremlin no va tenir res a veure i que es van fabricar proves contra l'URSS.

Amb tot i això, el 2013 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Rússia per no haver ofert totes les facilitats a l’hora d’investigar la massacre. Unes investigacions engegades per Gorvatxev el 1990 i aturades per Putin el 2004 a través d’una disposició secreta de la Fiscalia Militar. No és un assumpte menor sobretot perquè avança què passarà amb la veritat dels crims de guerra comesos a Ucraïna pels russos.

I com siga, cal no oblidar que les atrocitats d’uns tenen en la venjança dels altres la pitjor de les tornes. El Govern de Kíiv  també hauria d’explicar les execucions de soldats russos per part de milícies del seu bàndol fets presoners en Dmitriva, a 11 quilòmetres de la malaurada Butxa. Del cert que no ho farà, sobretot quan el mateix Zelenski ja ha dit públicament que els russos no són humans. Res més alliberador dels pitjors instints que ens habiten com deshumanitzar el contrari. Ens hem passat la història fent-ho, des que som una espècie fins a Hiroshima. El silenci del president d’Ucraïna no li treu la condició de víctima però sí la d’un heroi, la qual necessita desesperadament per a obtenir la victòria moral sobre un enemic implacable que ja ho és de tots. La guerra ens fa inhumans a tots, no tan sols als d’un bàndol. Entremig hi ha els innocents, que ho són quasi tots els que s’hi han vist implicats en la barbàrie, atropellats pel fracàs de la política.

Diu un aforisme de Fuster que cal molta força de voluntat per a no esdevenir assassí. Deu ser això.