Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El Palmerar d’Oriola (el Baix Segura), també denominat Palmerar de Sant Antoni, està situat entre els barris del Palmerar, Sant Joan i Sant Antoni, i la pedania de l'Escorratel. Aquesta gran extensió de palmeres que limita amb el nucli històric de la ciutat és el segon palmerar més gran d'Europa, només superat pel d'Elx.

L'origen es remunta a l'època d'al-Àndalus, quan l’urbs emmurallada d'Oriola era punt de parada del corredor comercial que anava des de Lorca fins a Alacant. Aquest palmerar va funcionar com un veritable oasi per als viatgers, que s'hi aturaven per l'ombra que els proporcionava. 

En l'actualitat, està solcat per la séquia d'Almoradí, la séquia de Callosa, i les assarbs de l’Escorratel i de les Fonts. A més, es regava amb l’aigua d’una font que raja de la muntanya de Sant Miquel, transformada en balneari al segle XIX.

El sistema de séquies va possibilitar fins i tot l'extensió de plantacions de regadiu al palmerar aprofitant l'altura d'aquests arbres, la qual cosa va crear un sistema original d'agricultura intensiva en plena edat mitjana.

Una altra de les peculiaritats del lloc és el fet d'haver sorgit als peus de la serra d'Oriola, que envolta al palmerar pel sud, oest i el nord, i estar connectat amb l'Horta d'Oriola, la qual cosa suposa una relació profitosa entre una extensa zona de secà (el palmerar) i una extensíssima zona de regadiu travessada pel Segura i multitud de séquies. 

A més, hi passava el Camí Reial que venia de València, Alacant, Elx i Callosa d'en Segura fins a Oriola. De fet, a l'oest del palmerar, hi ha la porta est de la muralla de la ciutat, anomenada Porta de l'Olma. 

A diferència del Palmerar d'Elx, aquest no s'ha vist perjudicat pel creixement urbanístic, ja que l’urbs ha crescut cap al sud, oest i est, la qual cosa ha permés la supervivència del paisatge simbiòtic que creaven la serra, el palmerar i l'Horta. La forma del palmerar està molt influïda pel lloc on ha sorgit. Mostra una forma de mitja lluna que el converteix en un ecosistema únic, tant per aquest aspecte com pel fet d’haver sorgit a l'abric de la muntanya i limitar amb l'horta d'Oriola, que fins i tot va arribar a ocupar part la seua superfície, com s’ha assenyalat adés. Totes aquestes característiques l'han convertit en un sistema únic d'agricultura. 

Phoenix dactylifera

Les palmeres que componen el bosc són de la mateixa espècie que les dels palmerars d'Orient Pròxim, l'Aràbia Saudita i l'Iran. Són datileres i és al desembre quan donen el seu fruit. A més, hi ha algunes altres espècies tropicals. 

El principal tipus és la Phoenix dactylifera i, a l'interior del palmerar, s'ha creat, en una zona menys densament poblada, un viver per augmentar la població de palmeres i substituir les que moren per nous exemplars. A més, aquest impressionant paratge amaga altres secrets com ara les anomenades Palmeres Selectes: 26 exemplars als quals la gent del veí barri de Sant Antoni aprecien de tal manera que fins i tot els han posat nom. Destaquen per les seues característiques genètiques, especialment per la dolçor, abundància, forma, color, mida dels dàtils i per la qualitat dels palmells. Algunes tenen més de 300 anys.

La palmera o palma es cotitza molt bé al mercat estatal i també en les exportacions. És molt important la indústria datilera i la confecció de palmes, és a dir, branques que segueixen un procés especial de secatge. De fet, durant una època (dècada dels 70) algunes palmeres van ser venudes a Niça o Mònaco per ornamentar els carrers. 

De la mateixa manera, s'ha dut a terme una neteja de palmeres d'altres espècies amb la finalitat d'evitar que hi sorgiren altres espècies fora de l'autòctona.

Xarxa Natura 2000

El Palmerar d'Oriola ha estat declarat Lloc d'Interés Comunitari per la Unió Europea, dins de la Xarxa Natura 2000. De la mateixa manera, posseeix declaració singular de Bé d'Interès Cultural. Part del palmerar és de propietat municipal. No obstant això, alguns boscos segueixen sent de propietat privada. En l'actualitat, la voluntat de l'ajuntament és adquirir-ne la totalitat i acréixer el nombre de palmeres del tipus Phoenix dactylifera per evitar-ne altres.

A més, s'ha prohibit l'ús de palmeres de tot el terme municipal per fer palmes del Diumenge de Rams, que perjudiquen el creixement normal de la palmera.