Un passeig artístic per les suredes d'Aín, al cor de la Serra d'Espadà

Mireia Mateo ha concebut un itinerari sonor i una exposició al voltant d'aquests arbres per al pròxim cap de setmana

per NLV

Esplai

Un passeig artístic per les sureres d'Aín, al cor de la Serra d'Espadà
Un passeig artístic per les sureres d'Aín, al cor de la Serra d'Espadà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Mireia Mateo ha concebut i dirigit una proposta artística, consistent en un passeig sonor per les sureres d'Aín, al cor de la Serra d'Espadà, i una exposició sobre aquests arbres, que es desenvoluparà els pròxims dies 16 i 17 d'abril. El recorregut, d'uns 45 minuts, començarà a la plaça de l'Ajuntament del municipi de la Plana Baixa, continuarà pel carrer de la Sequieta i el Corralet, mentre s'escolta un «paisatge sonor» creat per Stéphane Olive, Roser Pérez i Jaime Yagüe, i acabarà al Celler de la Ibola, on es podrà veure l'obra plàstica de Mateo i  Manuel Aramendía. 

A la Serra d’Espadà, fa segles que s'aprofita l'escorça de les alzines sureres (Quercus suber) i, per tant, l’extracció i la transformació d'aquest material forma part de l’herència cultural dels habitants. Des de l'antiguitat, aquesta escorça s'ha emprat en les arts de pesca i els ruscs, bucs o vasos per a abelles. A partir del segle XVIII, les suredes s'han explotat de manera sistemàtica per a la fabricació de taps, ja que l'ús de recipients de vidre va augmentar-ne la demanda, sobretot després que el benedictí Dom Pérignon descobrira a França el xampany i s'iniciara la comercialització d'aquest vi escumós. El mateix monjo va deduir que se'n podia fer ús per tancar les ampolles de manera quasi hermètica  i evitar que se n'isquera el gas. En l'actualitat, hi ha quatre fàbriques dedicades a la manipulació del suro.