Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Mireia Mateo ha concebut i dirigit una proposta artística, consistent en un passeig sonor per les sureres d'Aín, al cor de la Serra d'Espadà, i una exposició sobre aquests arbres, que es desenvoluparà els pròxims dies 16 i 17 d'abril. El recorregut, d'uns 45 minuts, començarà a la plaça de l'Ajuntament del municipi de la Plana Baixa, continuarà pel carrer de la Sequieta i el Corralet, mentre s'escolta un «paisatge sonor» creat per Stéphane Olive, Roser Pérez i Jaime Yagüe, i acabarà al Celler de la Ibola, on es podrà veure l'obra plàstica de Mateo i  Manuel Aramendía. 

A la Serra d’Espadà, fa segles que s'aprofita l'escorça de les alzines sureres (Quercus suber) i, per tant, l’extracció i la transformació d'aquest material forma part de l’herència cultural dels habitants. Des de l'antiguitat, aquesta escorça s'ha emprat en les arts de pesca i els ruscs, bucs o vasos per a abelles. A partir del segle XVIII, les suredes s'han explotat de manera sistemàtica per a la fabricació de taps, ja que l'ús de recipients de vidre va augmentar-ne la demanda, sobretot després que el benedictí Dom Pérignon descobrira a França el xampany i s'iniciara la comercialització d'aquest vi escumós. El mateix monjo va deduir que se'n podia fer ús per tancar les ampolles de manera quasi hermètica  i evitar que se n'isquera el gas. En l'actualitat, hi ha quatre fàbriques dedicades a la manipulació del suro.