El 15 d'abril del 1938 l'exèrcit franquista va aconseguir arribar a Vinaròs (el Maestrat) i va dividir en dues parts la franja republicana de la Mediterrània. Aquesta acció formava part de l'anomenada Ofensiva de Llevant, una campanya llançada pel colpista Franco amb l'objectiu de capturar la ciutat de València. 

Davant la incomprensió dels seus generals, Franco va decidir no atacar Catalunya i desviar l'ofensiva cap a València, que aleshores ostentava la capitalitat de la República.

Les operacions s'iniciaren el mes de maig del 1938 amb la finalitat d'arribar primer a Sagunt (el Camp de Morvedre), des del sud d'Aragó i des de la costa de les comarques valencianes del nord. Les operacions de l'exèrcit revoltat foren comandades pels generals José Enrique Varela i Antonio Aranda, que havien d'avançar des de Terol cap a la mar, travessant les muntanyes del Maestrat i de la Serra d'Espadà.

El 9 d'abril es va produir un dels bombardejos més importants sobre Vinaròs de l'Aviazione Leggionaria amb base a les Balears. Va matar unes 30 persones.

El 14 d'abril va haver-hi combats durs i violents en els quals les forces rebels van fer ús de carros de combat i de l'aviació. Aquest dia l'agrupació del coronel colpista Rafael García Valiño va ocupar Canet lo Roig, trencant les línies de resistència al nord de Traiguera, que ocupaven 15 km fins a arribar a la Jana. Les forces del coronel republicà Leopoldo Menéndez, durament castigades en el curs d'aquesta jornada, s'havien replegat a Sant Mateu, però van ser desallotjades per la 4a Divisió de Navarra de l'exèrcit franquista, que va ocupar l'antiga capital del Maestrat, Cervera del Maestrat i el massís muntanyenc comprés entre aquests pobles i la Jana. Menéndez no va tindre cap altra opció que retirar-s'hi protegit pels seus tancs.

L'Ofensiva de Llevant va comptar amb una resistència ben organitzada per part de l'exèrcit de la República, que ja havia disposat d'una enorme línia de fortificacions i trinxeres amb diversos nivells, coneguda com a Línia XYZ o línia Matallana.

L'inici de la Batalla de l'Ebre, el mes de juliol del 1938, deixaria en suspens aquesta Ofensiva de Llevant, que finalment va costar 20.000 baixes a l'exèrcit rebel i 5.000 als defensors de l'exèrcit popular de la República. És considerada la derrota més gran  de l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil.

Fonts: «España se divide en dos en Vinaròs», UJI / Viquipèdia