El 16 d'abril del 2011 milers de persones es van manifestar pels carrers de València per demanar que tornaren les emissions de TV3 al País Valencià. L'actuació de Lluís Llach va concloure una jornada extraordinària.

Des del 17 de febrer, dia en què es va produir el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià per l'amenaça de les multes, van tindre lloc 66 manifestacions i concentracions que van aplegar desenes de milers de persones en una mobilització sense precedents i que va culminar el dissabte 16 d'abril. 

Mentre es continuava treballant per fer possible el tràmit parlamentari de la Iniciativa Legislativa Popular «Televisió sense Fronteres», i així fer possible la legalització de TV3 al País Valencià, calia fer front a la multa de 800.000 euros que Acció Cultural havia de pagar en un mes. Més de 80.000 persones van desbordar el centre de València en una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la ciutat. 

Quan faltava més de mitja hora per a les sis, les torres de Quart ja eren plenes a vessar. Les terrasses de les cafeteries plenes, les voreres plenes, els carrers del voltant tots plens de gent que anava acudint a la cita, amb banderes, globus i pancartes d’aquelles que ja s’han fet usuals a les concentracions que llavors sacsejaven el País Valencià.

A tocar de les torres, un camió immens amb cortines negres i, dalt, el piano de Lluís Llach. No hi va haver manera que l’ajuntament permetera la instal·lació d’un escenari adequat a l’ocasió. Primer, l’organització va demanar la plaça de bous per a l’actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant «problemes tècnics» i «la reforma de la plaça», i després l’Ajuntament no va permetre la instal·lació d’un entarimat per a l’actuació, així que Llach es va veure obligat a actuar des d’un camió. El camió va fer camí amb la multitud i finalment va aparcar davant de les torres dels Serrans, on es va sentir la veu modulada i potent del cantant. 

En la primera pancarta, amb el lema «Sí a TV3», anaven els representants dels convocants de la manifestació: Eliseu Climent, president d'ACPV; José Manuel Fernandez Socuellanos, membre de la Junta Directiva de Federació Societats Musicals; Paco Molina; secretari general de CCOO-PV; Vicent Mauri, portaveu d'Intersindical Valenciana; Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana-Federació d'associacions per la Llengua, i Diego Gómez, d'EV; Enric García, vicepresident de la Societat Coral El Micalet; Enric Valero, Ca revolta; Carme Insa, de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència; Maribel Domènech, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal; Paco Sans, portaveu de Xúquer Viu, i Paco Gisbert, Associació d'Actors Professionals Valencians. A mès, també hi era Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural.

En la segona pancarta hi eren: Antoni Mayor, president d'HOSBEC (Patronal dels Hotelers de Benidorm); Josep M. Àlvarez, secretari general UGT Catalunya; Antoni Vives, regidor de CIU a l'Ajuntament de Barcelona; Joan Francesc Mira, membre de la Junta Directiva d'ACPV; Joan Marí, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i Josep Lluís Carod-Rovira d’ERC. Darrere, en una tercera pancarta, anaven els representants de la Junta Directiva d'ACPV. 

Cal destacar per tant l'ampli suport polític, sindical i associatiu a la convocatòria d'Acció Cultural, i la solidaritat mostrada amb els intents del govern de Francisco Camps de censura política i econòmica, així com l'extraordinària resposta ciutadana, que va desbordar totes les previsions i va deixar xicotet el carrer de Guillem de Castro i els carrers laterals. Acompanyava la manifestació la Banda de Música de Bellreguard, dirigida per Carles Santos.

A l’escenari plantat davant mateix de les Torres dels Serrans, va començar a cantar Feliu Ventura. Quan la capçalera hi va arribar, encara hi havia qui no havia iniciat la marxa a les torres de Quart. Després de Feliu Ventura, l’actriu Pepa López va pujar a escena i va llegir el manifest de la diada, en nom d’ACPV: «Senyor Camps: el seu govern, tard o d’hora passarà. Acció Cultural ja hi era abans que vostè i, evidentment, continuarà quan vostè ja no tinga el càrrec que ara, tan poc dignament, ocupa».

I, finalment, Lluís Llach, davant de les torres, va trencar excepcionalment el silenci per expressar nítidament la solidaritat amb Acció Cultural i amb el País Valencià. Des que el 2007 havia oficialitzat el darrer concert, no havia tornat a cantar. Ho va fer en una convocatòria veritablement històrica.

Fonts: Acció Cultural del País Valencià / Núria Cadenes, «80.000 valencians per la llibertat», El Temps, 2011