El cementeri de Sumacàrcer (la Ribera Alta), situat a la Solana del Castellet, s'integra en el paisatge i ofereix espectaculars panoràmiques del riu Xúquer, les muntanyes del massís del Caroig i els camps de tarongers.

Va iniciar la construcció el rector Alejo Sendra Tarrazó el 1918, a fi d'esmenar els problemes sanitaris que ocasionava l’antiga necròpolis, en tres fanecades d’aquesta partida donades pel comte d'Orgaz, Esteban Crespí de Valldaura.

El fet d'estar ubicat al vessant d'una muntanya li confereix un aspecte més propi d'una fortalesa. Presenta tres nivells, un aspecte poc habitual en aquest tipus de bastiments, ja que la majoria solen ser de planta rectangular en terreny pla. 

En l’àmbit artístic, de gran singularitat, el conjunt arquitectònic i escultòric monumental està compost per fileres de nínxols, nou panteons amb cúpules i una capella. La part més interessant és la central, que és la més antiga

Atesa l'època en què es va alçar, en ple apogeu del Modernisme, mostra diversos trets típics d'aquest corrent arquitectònic, com es pot apreciar a les torrasses, les cúpules i l'ús de teules i ceràmiques policromades (blaves, verdes i granats) 

El 2017, la revista digital Adiós Cultural li va concedir el premi de cementeri més bonic de l’Estat. Un guardó que va tindre en compte la integració de la necròpolis en el paisatge, l'encant especial que li atorguen les escales que arranquen a l'entrada al recinte i les impressionants vistes de la vall. Un honor que el cementeri de Sumacàrcer comparteix amb el càntabre de Castro Urdiales.