El Monestir de Santa Maria del Puig

per NLV

Tresors del País Valencià

El Monestir de Santa Maria del Puig
El Monestir de Santa Maria del Puig

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El Monestir de Santa Maria del Puig (l’Horta Nord) va ser fundat per voluntat del rei Jaume I el 1240. La seua rellevància històrica ve pel fet que el 1237 sobre aquest lloc es va lliurar la confrontació definitiva per la conquesta de València, la Batalla del Puig. 

Tal com relata el Llibre dels Feyts, al pujol enfront del qual es troba el monestir, se situava el Castell d'Enesa, fortalesa musulmana clau en la conquesta de Balasinya. La llegenda èpica i religiosa que va envoltar la conquesta d’aquest va fer que el monarca decidira crear l’establiment precisament en aquest lloc: mentre preparava el setge a València, sant Pere Nolasco, fundador de l’orde de la Mercè, va descobrir enterrada al tossal on s’alça la construcció i davall d’una campana, una imatge en forma d’icona en pedra de la Mare de Déu. El rei va considerar aquesta troballa com un fet miraculós, va proclamar Santa Maria del Puig com a patrona del Regne de València i va manar bastir un monestir per custodiar la imatge. També li va encarregar a l’orde de la Mercè la guàrdia perpètua del santuari.

De la capella inicial no hi resta cap vestigi, exceptuant la portada de l'església actual, que no està en la ubicació original. 

Estructura

L'espai de l'església prompte va ser insuficient per acollir tots els pelegrins que hi acudien a adorar la patrona del Regne i, a partir del 1300, es va construir l'actual església d'estil gòtic sobre l’original. Tot i això, fins al 1588 no es van començar les obres de l'impressionant edifici, que comprén dos elements arquitectònics clarament diferenciats: el convent pròpiament dit (residència dels religiosos) i el santuari de la patrona del Regne de València. Tots dos elements conformen el grandiós bastiment renaixentista d’influència herreriana, flanquejat per quatre torrasses massisses.

A la porteria, a la façana est, s’hi arriba per les dues rampes d'accés que salven els desnivells que hi ha des del carrer del Pintor Peyró, pel nord, i des de l'avinguda Verge del Puig, pel sud.

El temple és de planta rectangular i presenta tres naus amb voltes de creueria sostingudes per robustes pilastres, capelles laterals, i presbiteri d'absis quadrat, a l'estil dels temples visigots. 

L’ús del monestir ha variat al llarg del temps, ja que també ha sigut presó i escola. Actualment, una part de l’edifici continua sent la residència de l’orde dels mercedaris i la resta de les dependències es dediquen a actes culturals i polítics.