La Sindicatura de Comptes atribueix el 78% del deute del País Valencià a l'infrafinançament

L'import ascendeix a quasi 42 milions d'euros, segons l'informe que ha elaborat aquest organisme

per NLV

Societat, Política

El Síndic de Comptes, Vicent Cucarella | Inma Caballer | Les Corts
El Síndic de Comptes, Vicent Cucarella | Inma Caballer | Les Corts

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 78% del deute acumulat del País Valencià, és a dir, un total de 41.926 milions d'euros, és imputable a l'infrafinançament, segons l'informe que ha elaborat la Sindicatura de Comptes atenent l'escrit del president de les Corts Valencianes en el qual es traslladava una sol·licitud de la Comissió d'Investigació sobre el Deute Públic valencià.

Els objectius principals de la Comissió són «determinar la composició de l'estoc de deute» del País Valencià i «les seues causes», així com «quantificar el deute autonòmic que ha de ser condonat i establir solucions per  aplicar aquesta condonació».

Per dur a terme el document, l'organisme de control ha analitzat la informació continguda en els informes del Compte General de l'Administració de la Generalitat Valenciana des del 1984 i recopilada per la Sindicatura en Badespav, la Base de dades Econòmics del Sector Públic Autonòmic Valencià, de lliure accés. Així mateix, ha treballat altres fonts d'informació amb contingut relacionat amb el deute públic i el finançament autonòmic.

Entre les principals conclusions del document, destaca que, des de l'inici de l'Estat de les autonomies, la Generalitat Valenciana ha patit «un dèficit pressupostari estructural, especialment intens a partir del 2009, que ha provocat que siga la comunitat autònoma més endeutada respecte al seu PIB». Per tant, aquest dèficit,  «no ve provocat per efectuar unes despeses superiors a la mitjana autonòmica, sinó per uns ingressos inferiors a ella, entre els quals destaquen els procedents del sistema de finançament autonòmic».

Els mecanismes estatals extraordinaris de finançament -establits a partir del 2010 i addicionals al sistema de finançament autonòmic- han permés a la Generalitat mantindre l'activitat malgrat l'infrafinançament i la impossibilitat per obtindre recursos en els mercats financers. Ara bé, adverteix, la conseqüència per a la Generalitat és molt diferent, ja que el finançament autonòmic es rep sense contrapartida, mentre que els mecanismes estatals són un increment del deute que hauria de retornar en el futur.

Segons l'estimació d'aquest informe, amb un finançament autonòmic al nivell que correspondria en proporció a la població ajustada i respectant les necessitats estimades pel mateix model vigent, la Generalitat «hauria pogut evitar una part molt important del deute acumulat».

En concret, amb una estimació dels orígens del deute públic acumulat el 2021 (53.820 milions d'euros), l'anàlisi assenyala que el 37% del total (19.992 milions) correspon al deute públic addicional originat per l'infrafinançament respecte a necessitats reconegudes (des del 2009). A més, el 31% -16.460 milions- seria el deute públic originat per l'infrafinançament respecte a la mitjana, des del 2002, i un 10% més (5.474 milions) respon al cost financer del deute provocat per aquest finançament insuficient. El deute restant, per import d'11.895, representaria el 22%.

D'altra banda, l'informe reflecteix que la Generalitat encadena dèficits pressupostaris de manera continuada, que es transformen en «una necessitat permanent d'incrementar el deute públic per poder quadrar el pressupost».

Conseqüències futures

«Si tenim en compte que al territori valencià vivim aproximadament cinc milions de persones, és fàcil deduir que el deute representa més de 10.000 euros per habitant. Aquest endeutament ha permés al govern valencià prestar els serveis públics fonamentals en unes condicions semblants a la resta de territoris (en particular, en sanitat i educació), però cal ser conscients de les conseqüències futures d'aquest problema. És un deute que haurem d'afrontar entre tots els valencians, llevat que hi haja algun mecanisme de rescabalament de l'infrafinançament patit durant les dècades passades», alerta.

L'informe al·ludeix igualment als criteris per definir el finançament autonòmic i assenyala que la població ajustada és una variable qüestionada perquè, tal com està ara definida, no justifica prou els indicadors emprats ni tampoc explica la decisió de les ponderacions assignades a cadascun.

«Més encara -apunta-, en la proposta que ha fet recentment el Ministeri d'Hisenda per redefinir aquesta variable s'observen defectes importants, que fan arriscat substituir la població de dret per altres variables poblacionals, geogràfiques o d'un altre tipus, sense la transparència i precisió necessàries».

En aquest sentit, afegeix, «és raonable considerar que la diferent estructura per edats de la població justifica unes certes diferències de necessitats per habitant». «No obstant això, les anàlisis fetes de manera objectiva a partir de les variables que resulten explicatives de la diferent intensitat de demanda dels serveis públics fonamentals condueixen a considerar inacceptable una definició de la població ajustada que se separe injustificadament de la població de dret».