En els últims decennis, i coincidint amb l'acceleració del procés de modernització i canvi social a Espanya, les festes populars s'han convertit en un fenomen cultural de gran envergadura, especialment associat a l'afirmació de les identitats autonòmiques i locals, alhora que han experimentat tot un moviment de revitalització de la tradició, que és també comuna a l'àmbit europeu. Les festes modernes es constituïxen com una celebració reflexiva de la identitat, porta d'accés a la transcendència de la mateixa quotidianitat, i emergència d'un temps especial per a la recuperació del sentit en un context social secularitzador i destradicionalitzador. La festa, com a manifestació que és de l'anomenada cultura popular, aglutina les més diverses formes de creativitat i es revela com un dispositiu simbòlic i ritual amb una extraordinària capacitat per a afirmar una realitat inaccessible a la descripció directa, que ha de ser experimentada com a temps especial i numinós.

Per la mateixa diversitat i pluralitat de manifestacions culturals dins la festa es pot parlar de cultura festiva, en la mesura que constituïx un producte específic que també inclou d'una manera flexible i dinàmica intercanvis i préstecs amb la cultura de masses i l'alta cultura, de manera que el seu caràcter híbrid és un fet a tindre en compte. La cultura festiva inclou, així mateix, elements històrics, artístics i etnològics reconeguts socialment i institucionalment com a patrimoni cultural, i també elements vius, innovadors i creatius emanats del mateix dinamisme cultural de la contemporaneïtat. Tot això en el marc d'una intensificació dels processos de globalització, especialment de la globalització cultural.

La festa es presenta com un dispositiu de representació, la missió de la qual és espectacularitzar determinada comunitat humana, mostrar-la a si mateixa i als altres, fer-la aparéixer com dotada d'uns límits simbòlics específics, atorgant els seus membres la possibilitat d'experimentar un sentit de la identitat compartida. La festa, i la cultura festiva que produïx, apareix també com una celebració ritual, reflexiva i vivencial del patrimoni cultural. La participació dels agents socials i el caràcter intensament viscut de la festa fa que esta, com a dinàmic condensador patrimonial, es presente com una celebració transcendent del patrimoni, de manera que el fenomen festiu funciona a manera de litúrgia de la identitat col·lectiva i resposta reflexiva als riscos inherents a la modernitat globalitzada.

La Setmana Santa Marinera es conforma com un gran esdeveniment cultural quasi autoorganitzat per la xarxa de confraries, germandats i corporacions coordinades per la Junta Major de la Setmana Santa Marinera. La seua sociabilitat festiva, arrelada a la peculiar trama urbana dels Poblats Marítims, presenta unes característiques de gran antiguitat, uniformitat, persistència, densitat, estabilitat i multiactivitat, que la fan molt sòlida i capaç d'assegurar la transmissió intergeneracional de la cultura festiva setmanasantera i el seu valor patrimonial. La Setmana Santa Marinera es desplega en un ampli ventall de pràctiques culturals, però en estes es mesclen i superposen, com en realitat passa amb la cultura popular en general, quatre dimensions a destacar, com són la cultura popular tradicional, l'alta cultura, la cultura institucional i la cultura global de masses, conformant en definitiva una cultura híbrida i sempre en transformació.

Quant a la cultura popular tradicional, al·ludix al mateix origen de la festa de la Setmana Santa Marinera, vinculat a la cultura i religiositat populars del Marítim. En eixa cultura tenen gran protagonisme els rituals que tenen a veure amb les imatges venerades a les parròquies i les que participen en les processons, l'autèntic eix de la Setmana Santa Marinera. Amb tot, també destaquen altres elements culturals populars basats en la tradició local, com els encontres d'imatges, els via crucis, les retretes, les representacions teatrals, les benediccions, els actes col·lectius, les visites als monuments, així com altres ritus de joia mediterrània com els alegres festejos populars del Dissabte de Glòria o la vistosa i singular desfilada del Diumenge de Resurrecció. A estes pràctiques culturals cal afegir la sociabilitat veïnal que fa possible la continuïtat de la festa a través de la vida associativa de confraries, germandats i corporacions en les seues seus socials. La cultura festiva setmanasantera també inclou les manifestacions gastronòmiques i actes rituals que evoquen el caràcter mariner dels barris, amb referències al seu passat com a poblats de pescadors, o les apel·lacions a tradicions musicals com el so dels tambors. Molts d'estos elements culturals populars tradicionals han sigut transmesos intergeneracionalment bé per la vivència quotidiana de la sociabilitat festiva, bé a través d'obres literàries, publicacions diverses o la premsa. El conjunt d'estos elements constituïx la matriu bàsica i el material més sensible a preservar de la cultura festiva de la Setmana Santa Marinera, perquè fan referència a la tradició, a la història, al passat, a la identitat i a la memòria compartida.

La cultura festiva també inclou elements procedents de l'alta cultura, en la mesura que la cultura festiva és el resultat d'una hibridació cultural d'elements de diversa procedència social. Així que, en el cas de la Setmana Santa Marinera, cal subratllar la mateixa rellevància artística de les imatges processionals i dels monuments, en la mesura que intervenen escultors afamats i considerats en l'esfera de l'art culte, encara que després estes imatges desperten i alimenten la devoció popular. La inclusió de la música sacra en els actes de la Setmana Santa Marinera, en gran part lligada a la producció de compositors en l'àmbit de la música clàssica, reforça la presència de l'alta cultura, tot i que després esta siga assimilada o reformulada dins la matriu de la sociabilitat i ritualitat popular. I el mateix succeïx amb la presència de literats rellevants en la redacció de textos de la festa. Finalment, la constant supervisió per part l'Església catòlica d'una festa que gira al voltant del drama de la Passió de Crist, ja siga a través de les seues formulacions doctrinals o per l'acció de les seues jerarquies, testimonia la influència històrica de l'alta cultura en la tradició popular setmanasantera.

D'altra banda, cal considerar el pes creixent que dins de la cultura de la Setmana Santa Marinera té la cultura institucional, en la mesura que el creixent èxit, rellevància i valor patrimonial de la festa pròpia del Marítim ha fet que les diverses institucions públiques, especialment l'Ajuntament de València, s'hagen ocupat cada vegada més de la seua regulació i difusió. Això s'ha evidenciat des de fa dècades en la mateixa existència d'una Regidoria de Festes, des de 2015 denominada de Cultura Festiva, amb unes competències i pressupostos previstos per a la Setmana Santa Marinera, i en col·laboració amb la Junta Major. En este sentit cal esmentar la creació en 2000 del Museu de la Setmana Santa Marinera Salvador Caurín, homologat com a museu oficial per la Generalitat Valenciana en 2019, o la posada en marxa de campanyes institucionals per a la gestió, promoció, difusió i finançament de la festa mitjançant ajudes, subvencions i programes d'actuació, amb especial rellevància del foment i col·laboració institucional (Església, Ajuntament, Generalitat, Diputació, Unió Europea, universitats), i molt especialment, de la patrimonialització cultural de la festa, que a més del Museu de la Setmana Santa també implica altres activitats per a la posada en valor patrimonial i turístic de la celebració gran del Marítim.