Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

«Confluències. Intervencions artístiques als pobles de la Ruta 99» és una iniciativa de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) que té l'objectiu de reflexionar sobre qüestions com ara la perifèria, la importància dels processos, el fet d'habitar i la memòria. La segona fase d'aquest projecte, desenvolupada a l'Alt Palància, està a punt de concloure després que els creadors hagen parlat amb el veïns que resten en municipis en risc de despoblament, hagen escoltat l’entorn i hagen presentat les propostes a la població, en una mena d’assemblea oberta.

«Era necessari que els artistes entengueren la importància de la interacció amb l'entorn, de cohabitar i entendre la seua complexitat, no com una visita ràpida», ha comentat la comissària del projecte, Eva Bravo, en la presentació al costat de la directora del museu, Nuria Enguita, i la majoria de l'equip.

Una de les intervencions més visuals és la de Bleda i Rosa, a Torralba del Pinar. Tots dos reflexionen des dels anys 90 sobre com els camps de futbol situats en perifèries o xicotetes poblacions reflecteixen la despoblació i la «pressió urbanística». «Sempre hem vist la porteria com una escultura carregada de simbolisme, com un punt de partida», han explicat, per la qual cosa van decidir plantar-ne dues en plena muntanya per connectar dos mons confrontants.

L'emotivitat arriba de la mà de Sandra Mar, una jove artista que va decidir escriure un relat sobre Matet a partir dels records de dos veïns des dels anys 30, dels seus jocs, les seues pors i tot el que hi van haver de viure. I ho fa amb sis peces de ceràmica distribuïdes al llarg dels carrers a manera de relat que finalitza amb un espill perquè «la gent se senta part de la història».

Radicalment diferent és la proposta de Carlos Izquierdo, compositor que va gravar registres dels voltants de Figueres per capturar el paisatge sonor de 21 fonts. Aquests sons queden emmarcats en una corneta auditiva convertida en escultura a l'epicentre del poble i en un codi QR que permet passejar per la vila només amb el sentit de l'oïda.

Mentre aquests tres projectes ja estan instal·lats, el de Luce està en ple procés i consisteix en una sèrie de paraules col·locades en una alta torre elèctrica que subministra energia a la Font de la Reina. Missatges explícits i poètics com ara «Camí dibuixat pel sol», «Aigua porta i córrec amb ella» o «Les campanes no deixen de sonar». Aquesta última frase li la va explicar Mariví, l'agutzil del poble que va demanar que les campanes no pararen de tocar mai perquè li agradava saber quina hora era quan s'alçava.

Hi ha dues intervencions més que estan en fase de readaptació. Una és la de Pilar Beltrán, a Vilanova de la Reina, que s'ha proposat «conciliar» pobles i ciutats a partir de punts com ara el safareig, on les dones compartien les seues històries fa dècades, i l'altra és la del col·lectiu Makea tu vida que ha instal·lat un banc de fusta amb la frase «La (...) del poble» per mostrar el «forat» que representa una cova del poble que ni està senyalitzada ni té nom, però «és de tots».

Amb aquestes propostes, l'IVAM pretén demostrar que «l'art pot ser un vehicle de civilitat, una eina que fa ciutat i comunitat», com ha reivindicat la directora, a més de mostrar que el camp i la ciutat són dues cares de la mateixa moneda i donar suport a la creació valenciana en col·laboració amb les persones que viuen en llocs on la majoria ja se n'ha anat.