Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La Generalitat valenciana, mitjançant la Conselleria de Transició Ecològica, aspira a tindre el 2030 el 50% del territori valencià protegit per assegurar la biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats i els ecosistemes.

La titular d'aquest departament, Mireia Mollà, i la secretària d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, han presentat aquest dimarts a València l'estratègia elaborada per assolir aquest objectiu i potenciar la corresponsabilitat i la cogovernança en la gestió i la protecció que es persegueix. Aquest document es conjuga amb l'estratègia europea plantejada en el mateix àmbit i està encaminada a actualitzar models de gestió, especialment, en el medi marí. Aquest pla compta amb sis metes desglossades en 24 línies d'actuació i en 97 accions concretes.

Mollà ha afirmat que el 45% del territori i el 53,7% de la mar adjacent compten «amb alguna figura de protecció» i ha ressaltat que els indicadors col·loquen el País Valencià per damunt de la mitjana en presència de fauna i flora, ja que alberga el 53% dels vertebrats de l'Estat i el 25,6% de la flora europea.

L'Estratègia de Biodiversitat valenciana es marca entre les seues prioritats actualitzar els models de gestió, sobretot en el medi marí, amb una bateria d'actuacions alineades amb la declaració firmada en la I Cimera Mediterrània pel Medi ambient i el Clima que va reunir les comunitats autònomes per les quals discorre el corredor de cetacis.

A més, el document advoca per renaturalitzar les zones urbanes per aconseguir el 5% de protecció pendent i per atribuir el deure de conservació i cura de la biodiversitat no només al medi rural i «als espais ja protegits i regulats», sinó també a les ciutats.

Per part seua, la secretària autonòmica, Paula Tuzón, ha parlat del nou paradigma que «integra la gestió de la biodiversitat dins dels compromisos socials i econòmics», a través d'un desenvolupament sostenible que fomente l'equilibri entre la protecció de la biodiversitat i el benestar de les persones.

Mollà ha asseverat que «estem en millors condicions que altres territoris» i ha considerat que el País Valencià ha de ser «exemple» i «factor multiplicador» per a «altres estats i regions», atés que en la lluita contra el canvi climàtic «no hi ha fronteres» i que la Mediterrània és l'«epicentre de l'emergència climàtica».