Hipocresia

per Salvador Vendrell

Columnistes

Hipocresia
Hipocresia

Ja sé que cal una mica de fingiment per circular per la vida. No podem dir a una mare, encara que ens ho pregunte, que el seu fill és lleig. Hi ha vegades, però, que s’exagera la dosi de comèdia necessària per poder
funcionar d’una manera civilitzada. Un d’aquests casos d’exageració desmesurada és quan un personatge, més o menys important, es mor: es tendeix a perdonar-li tots els pecats i a engrandir les —moltes vegades inexistents— virtuts. O quan un partit polític dels de sempre, amb molta història, dels que han estat en el govern i l’oposició, com ara el Partit Socialista Francés, es queda ferit de mort després d’unes eleccions
presidencials i apareix Inés Arrimadas amb una lloança que tothom troba, com a mínim, insincera. Una lloança que no seria, pròpiament, una lloança, sinó més aviat una mostra poc recomanable d’hipocresia, en forma de
piulada. Preferisc traduir-la per si queda millor:

«La meua enhorabona a @EmanuelMacron per la seua clara victòria en la primera volta de les presidencials franceses, que tant de bo es confirme en la segona. Gran altura de mires de conservadors i socialistes que donen el seu suport perquè no guanye l’extremisme. Això és sentit d’estat.»

Brutal la hipocresia d’Arrimadas quan parla de «gran altura de mires» i de «sentit d’estat?». Elogia una pràctica molt diferent a la del seu partit en la foto de Colón o amb els pactes d’Andalusia de Madrid i no sé quants ajuntaments. Els de Ciutadans no van tenir sentit d’estat per pactar i impedir que alguns governs autonòmics i molts ajuntaments depengueren de l’extrema dreta. Albert Ribera hagué de dimitir pel seu mal cap, perquè la
seua ideologia extremista porta el seu partit a la derrota total. No volgué pactar res amb Pedro Sánchez, malgrat que a aquest li va faltar molt poc per agenollar-se. Ha de tenir la cara folrada de baqueta una persona que lloa els socialistes perquè demanen el vot a Macron, quan el seu partit ha entrat en diferents governs autonòmics amb els vots dels ultradretans espanyols de Vox. El seu partit va contribuir al fet que el PP incorporara l’extrema dreta al seu projecte, obrint d’aquesta manera la via carpertovetònica cap a l’autoritarisme postdemocràtic. Ara, els de Vox ja formen part del govern de Castella i Lleó i Mañueco diu que governarà sense complexos.

De totes maneres no ens enganyem, ací, a l’estat espanyol, Ciutadans i el PP són partits de dreta extrema, però que van disfressats de liberals. No han tingut ni tenen cap problema a legitimar, normalitzar, Vox, que és un partit que té com a referent Marine Le Pen i, sempre que en té ocasió, enalteix el franquisme. Encara hi ha els Pirineus i l’estat espanyol no és del tot Europa. El fonament de la unió  política d’Europa és la derrota del nazisme i del feixisme i la victòria de la democràcia. Per això, a França, les dretes i les esquerres democràtiques demanaran el vot contra Marine Le Pen. L’estat espanyol es fonamenta en la victòria del feixisme i en una transició en què uns dels seus pilars va ser la dreta feixista «reconvertida» en «liberal». Per això, no tenen cap problema en pactar amb Vox qualsevol govern. Els tres partits, PP, Vox i Ciutadans, són la mateixa cosa: dreta extrema.