El Castell d'Alpont

per NLV

Tresors del País Valencià

El Castell d'Alpont
El Castell d'Alpont

El castell d'Alpont (els Serrans) està situat sobre un penyal envoltat de profunds precipicis, com el del vessant oposat al poble, que es desploma verticalment sobre el barranc del Reguero, amb un desnivell de 105 metres. Conserva diverses torres, portes, alguns llenços de la muralla i restes de procedència romana i musulmana: aljubs, cisternes, gorgs, cambres i piques de pedra. Va ser donat per Abu-Zaid, l’últim governador almohade de València, a Jaume I el 1229.

Només s’hi podia accedir per un estret sender llaurat a la mateixa muntanya, que travessava tres portes successives, hui desaparegudes. La part millor conservada és la meridional, pròxima a l'església parroquial, on destaca la gran Torre del Penell, de sòlida construcció de carreus. També ha sobreviscut bona part del conjunt d'estances i passadissos subterranis excavats sota la fortalesa. A les faldes de la mola, s’hi troben altres elements dispersos.

Es tracta d'una construcció avançada concebuda amb doble funció ofensiva i defensiva, ja que actuava com a talaia. Exercia el control sobre la vall sud i permetia fustigar l'enemic que intentava accedir per l'únic pas existent al recinte. A més servia de residència d’un governador.

Tot i això, la funcionalitat de l'espai ha variat segons les necessitats del moment. Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys han permés comprovar que al segle XII, i presumiblement al segle XI, es va produir un augment de la població, iniciant-se la construcció d'habitatges a l'interior del recinte a manera d’alcassaba. Això fa suposar, a partir d'altres models d'assentament, que llavors va començar l'ampliació de la medina (ciutat) al peu del castell. 

La inexpugnable fortalesa va perdurar com a centre de la Batlia d'Alpont fins a època moderna. L'abril del 1839 les tropes carlines s’hi van instal·lar i van enderrocar el que quedava de les antigues construccions per convertir-les en bateries, més resistents a l'artilleria moderna, mentre que la tropa va ocupar els antics aljubs i magatzems. El setge que es va produir entre el 24 d'abril i el 2 de maig del 1840, durant el qual es van disparar més de 5.000 projectils, va acabar d'arruïnar el que quedava del castell i de les muralles.