«Di que son valencianas y au»

per Josep Barberà

Tribuna

«Di que son valencianas y au»
«Di que son valencianas y au»

Que el poder corromp és una màxima coneguda i repetida durant tota la història de la humanitat. La corrupció, però, pot tindre diverses cares i els valencians i valencianes en vam vore durant anys una de les més grosses, la corrupció aparellada a l’ús dels diners públics per a omplir les butxaques d’amics coneguts i saludats que el Partido Popular va anar instaurant a la Generalitat.

Hi ha una altra corrupció, la corrupció moral, si voleu, l’autodeïficació. Una corrupció que no costa -d’entrada- diners a la cosa pública, però que elimina completament qualsevol capacitat d’autocrítica o d’acceptar la crítica externa. El convenciment que tot allò que hom fa, està ben fet. Que tot allò que hom no fa, és culpa d’altri.

Les crítiques generalitzades a la gestió de la consellera Mollà van augmentant cada dia que passa. La gestió de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica té més ombres que llums. Només cal preguntar-li a la gent de Pedralba, que ha batallat contra una variant que els divorciava del seu riu i a la que la conselleria li havia atorgat un sí però no fins que la pressió social va ser massa forta; o al sector agrari, que va vore amb esperança com el 2019 es presentava una llei de contractes agraris que, a dia d’avui, encara no té el reglament a què la mateixa llei obliga i dona un termini de 18 mesos -amb estirada d’orelles del síndic de greuges inclosa; queixa 202102789, busqueu-la, la va presentar Esquerra Republicana-, o als col·lectius en defensa de l’Albufera (i als 57 municipis afectats), que han vist com el PORN caducat des del 2010 no va començar a redactar-se fins a l’any passat, o pregunteu-li a la gent de Xúquer Viu què n’opina de la gestió de la conselleria, tot açò segur que vos dona per a una bona tertúlia i per a la compra de quantitats ingents de bicarbonat, ja vos aviso.

A la manca de gestió, podem afegir la manca de previsió -si no en teníeu suficient- en la reglamentació de les instal·lacions de macroparcs eòlics i de fotovoltaiques, que amenacen en convertir el nostre país en un exemple del capitalisme verd, en terra -una vegada més- d’economia extractiva mentre camps, termes municipals i interior despoblat passaran a ser deserts de molins i camps de plaques que, es veu, donen més diners que els de golf.

Afegim-hi també -podríem estar tot el dia- l’actitud refractària a col·lectius i associacions, que veuen com les reunions i proclames fetes des de l’oposició -i açò no és només cosa de la consellera Mollà- s’han convertit en telèfons apagats o fora de cobertura i en agendes massa plenes per atendre la societat civil organitzada.

La proverbial gota, però, arriba aquesta setmana, amb una «desafortunada anècdota» -en paraules de la consellera- on proposa a un empresari, que mentisca sobre l’origen de les taronges que té al seu estand, que diga que són valencianes, ningú no ho comprovarà.

Al marge de la poca o molta importància del fet -que cadascú jutge-, la situació és l’epítom d’una actitud xulesca i de viure a una torre d’ivori. Qui ho ha de comprovar? Ningú. A qui li importa una mentida? A ningú. Allò que importa és quedar bé. Evitar un mal titular i continuar caminant -poc o molt- cap a la pròxima contesa electoral. I qui dia passa, any empeny.

Ara -ja m’han arribat missatges-, els que pensem que aquesta actitud és vergonyant i que no fa més que aplanar-li el camí a un retorn triomfal de la dreta, som assenyalats com a culpables. Com si la denúncia de la mala gestió, com si els desitjos que el nostre país millore, com si la crítica a un govern del qual esperàvem molt més, siga la culpable de restar-li credibilitat. Com si la dreta estigués legitimada a fer qualsevol crítica de mala gestió, després de dur el nostre país a la ruïna durant vint anys.

Com si li quedara credibilitat a una conselleria fantasma que no compleix ni negocia. Que no fa cas ni als terminis que ella mateixa es marca, perquè total, nadie lo va a comprobar.