L'Estació del Nord de València

per NLV

Tresors del País Valencià

L'Estació del Nord de València
L'Estació del Nord de València

L'Estació del Nord és la principal estació de ferrocarril de València i un dels monuments més emblemàtics de l’arquitectura civil de la ciutat. Construïda entre 1906 i 1917 per Ferrocarrils del Nord sobre un enorme solar que havia restat lliure, està situada al centre de la capital.

La creació va ser una mica tardana a causa de diverses dificultats de l'època. El projecte va definir d’una manera clara dos usos diferents i independents: d'una banda, el destinat als trens de mercaderies i, de l’altra, als de viatgers, que s'organitzaria al seu torn en gran distància i rodalia.

La nova instal·lació ferroviària tenia 15.476 m² davant dels escassos 5.000 de l’antiga. A més, comptava amb un gran i sumptuós edifici de viatgers amb la façana principal al carrer de Xàtiva. Les formes geomètriques delicades evidencien l'esforç subjacent perquè tots els objectes que constitueixen l'entorn de l'activitat humana foren una obra d'art. 

Mentre van durar les obres de construcció, els trens travessaven la façana a través de dues portes, ja que la destinació final era l’antiga estació, ubicada a l'actual plaça de l'Ajuntament.

Com a curiositat, va albergar la primera Fira Mostrari que es va celebrar a l’estat espanyol. Aquesta fira, instal·lada el mes de maig del 1917 al vestíbul, va ser una iniciativa de José Grollo, president de la Unió Gremial valenciana. 

Vestibul | Viquipèdia

Arquitectura

L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Demetri Ribes, es relaciona amb l'estil modernista vienés anomenat Sezession, i especialment amb l’obra d’Otto Wagner, caracteritzat per les línies rectes en contraposició a les formes sinuoses més pròpies de l'Art Nouveau, el modernisme predominant a França, Bèlgica, Catalunya i el País Valencià. A la influència vienesa s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt amb alguns trets del que més tard seria el racionalisme.

Presenta planta rectangular i dues zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat amb estructura d'arcs articulats d'acer laminat, i l'edifici de viatgers pròpiament dit o vestíbul, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar. Per bastir-lo, s'empraren nous materials introduïts a finals del segle XIX, com ara l'estructura metàl·lica en forma de marquesina. Un altre tret típic d'aquesta estació modernista és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives.

La façana principal està desenvolupada rítmicament segons mòduls d'un gran esquematisme formal. De predomini horitzontal, presenta tres cossos d'edificació ressaltats en forma de torrasses, situats als extrems i al centre, que avancen respecte a la línia general i que recorden la torre de la Llotja, d’escassa alçària. Els ritmes verticals en les entrepilastres de les torrasses que no arriben a desequilibrar l'horitzontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per aquestes entrepilastres i per pinacles terminals de perfil aparentment emmerletat.

Torrassa | Viquipèdia

Elements decoratius

En oposició a la sobrietat estructural, se superposa a la façana una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana, com ara motius vegetals, taronges i flors de tarongina, i inclou les quatre barres roges sobre fons d'or de l'escut heràldic de la ciutat. Aquest fet evidencia un tret significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre el localisme i cosmopolitisme. A aquests elements de clar valor simbòlic s'afegeix la repetició d'elements emblemàtics al·lusius a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, com ara l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici.  La decoració es completa al bloc central amb dos mosaics col·locats simètricament, obra del valencià establit a Barcelona Lluís Bru i Salelles, que els va fer entre el 1913 i el 1918. 

Rellotge del vestíbul | Viquipèdia

Al vestíbul, la planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentre que a l'entresol i primer pis hi ha les oficines. Destaca l'ornamentació, amb ceràmiques vidriades, trencadís i un mosaic de Josep Mongrell. La combinació de fusta, vidre i marbre fusionen calidesa, transparència i lluentor. Té una infinitat d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metall, vidre i altres materials. Els sòcols de cada porta o finestral interior del hall estan fets de fusta i als més alts es pot llegir el lema «Bon viatge» en distints idiomes, entre els quals no figura ni el valencià ni el francés. Els seus grans finestrals presenten una rosassa a la part superior.