El Forn de la Vila de Forcall

per NLV

Tresors del País Valencià

Arxiu DLV
Arxiu DLV

El Forn de la Vila de Forcall (els Ports) data del 1246, quan Pere de Portugal, en representació de Jaume I, va lliurar la Carta Pobla als habitants del poble, en la qual s'afegien diferents privilegis, com ara el de coure pa. És de caràcter comunal.

Manté l'estructura original del forn primitiu: una planta baixa en un dels murs de la qual hi ha dues obertures amb dos arcs, un de mig punt i l'altre apuntat, on estan ubicats els dos forns de llenya. 

A la comarca, hi ha dos forns medievals més: el d’Olocau del Rei (1272) i el de Vilafranca (segle XIII). A la resta del País Valencià, s’hi conserven el d’Ares dels Oms (els Serrans), datat el 1351, creat gràcies al privilegi atorgat per Pere el Cerimoniós i en actiu fins al 1975, i el de la Vila de Llíria (el Camp de Túria), construït a finals del segle XIII i principis del XIV,  que està ubicat al costat de la muralla de la ciutat i va ser rehabilitat el 2012 per a acollir l'Agència de Turisme local.

Així, el Forn de la Vila de Forcall, actualment de titularitat pública, està en funcionament de manera puntual per a la «pastà de la rotlleta» durant la celebració de Sant Antoni. L'altre no té ús i compleix una funció estètica. És el més antic d'Europa en actiu.

La Santantonà, una festa que se celebra des del 1388

Cada any, amb l'encesa del forn, Forcall s'endinsa en la festa medieval de la Santantonà, un ritu de procedència pagana al voltant del foc i que pren com a protector Sant Antoni, patró del municipi. Tot i això, es desconeix la data exacta en què es va començar a celebrar, perquè es tracta d'una tradició que s'ha transmés de generació en generació a través de l'oralitat. Això no obstant, hi ha constància documental de la celebració el 1388.

Des d'aleshores, al forn de la vila s'hi preparen des d'antuvi pastes tradicionals com les «rotlletes» i dos tipus de coquetes. Les de «mitja lliura» –les més grans– només es fan per Sant Antoni.