El govern espanyol adquireix una taula de Joan de Joanes per al Prado, tot i que hi ha parts del retaule a València

Per al senador de Compromís, Carles Mulet, aquest fet «demostra una vegada més el feroç centralisme aplicat també al patrimoni cultural»

per NLV

Cultura, Política

Detall de la taula de Joan de Joanes adquirida pel Museu del Prado
Detall de la taula de Joan de Joanes adquirida pel Museu del Prado

El Museu del Prado de Madrid ha adquirit, a través de la Junta de Qualificació del Ministeri de Cultura, una important taula de Joan de Joanes, sobre la qual el propietari havia sol·licitat un permís d'exportació per a la seua venda fora de l'estat espanyol, que va ser denegat. Tanmateix, com assenyala Joaquin Guzmán en un article publicat a València Plaza, la peça «estava situada a l'àtic d'un retaule dedicat a Sant Sebastià originari de la Cartoixa de Valldecrist», a Altura (l'Alt Palància), i quatre taules de les set que el componien estan custodiades al Museu de Belles Arts de València. Per tant, «sobre la base de criteris lògics i museològics, la destinació natural de la taula hauria de ser el nostre museu». Més encara quan «la moderna museografia més enllà de qüestions purament patriòtiques té entre els seus objectius reunir en la mesura que siga possible les obres que han estat juntes des del seu origen per constituir una sèrie (per exemple un apostolat, o una sèrie temàtica d'un autor) i no a separar-les, ja que la lectura de les obres en el seu conjunt i sota un mateix sostre és molt més fàcil que si es disgreguen».

Arran d'aquesta informació, el senador de Compromís, Carles Mulet, ha preguntat al govern espanyol si «els experts del Ministeri únicament van posar en guàrdia el Prado o també van oferir la possibilitat d'adquisició al Museu de Belles arts de València», ja que «sobre la base de criteris lògics i museològics», la taula s'hauria d'haver dipositat a la pinacoteca valenciana. «Per què l'Estat no va estimar aquesta com a primera opció?», ha inquirit el senador.

En la resposta, el govern espanyol ha justificat la decisió en el fet que el retaule es dividira el segle XIX i que les peces «que formen part de col·leccions museístiques des de data més antiga són les dues dels fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on van ingressar el 1904 i on, hui dia, romanen». En aquesta línia, ha continuat, «les quatre taules que formen part de la col·lecció del Museu de Belles Arts de València es troben allí per una decisió del Ministeri de Cultura que, en els últims 30 anys, les va adquirir i les va assignar a la principal pinacoteca valenciana per a l'enriquiment de les seues col·leccions, en contra d'altres possibles criteris que podrien haver-se adoptat com: assignar-les al Museu de Castelló (atés que la Cartoixa de Valldecrist es troba a la província de Castelló i no a la de València) o dipositar-les en la col·lecció pública que ja tenien entre les seues col·leccions obres d'aquest retaule al MNAC.»

«Feroç centralisme cultural»

A parer de Mulet, aquesta contestació «demostra una vegada més el feroç centralisme aplicat també al patrimoni cultural fins i tot en casos injustificables com aquest en què es tracta d'un pintor valencià i d'una obra d'una cartoixa valenciana». A més, ha remarcat, «quatre de les set peces d'aquest retaule estan a València (dos a Catalunya al MNAC)» i, quan «es recupera la que faltava», que «es paga amb diners públics de tots», «en compte d'unir-les a les altres peces del retaule, es dipositen a Madrid». «Ens continuen tractant com una colònia», ha asseverat. La resposta sobre els motius del desmembrament d'aquesta obra és «una simple excusa sense gens de rigor ni credibilitat, que atén la visió egoista que tot el patrimoni ha d'estar sempre a Madrid».

En aquest sentit, el senador de la coalició valencianista ha remarcat que «la suposada unitat museística»
amb què justifiquen que «una peça única com la Dama d'Elx continue a Madrid, ací l'obvien per no unir
el retaule al territori valencià». «Això és una espècie d'espoli patrimonial valencià pagat a més, també amb els diners dels valencians i valencianes. Aquesta política centralitzadora és esgotadora i injusta», ha conclòs Mulet.