Occident envia armes a Ucraïna i censura «mass media» i periodistes. Per la pau i la democràcia? (2)

per Francisco Ordiñana

Veus

Occident envia armes a Ucraïna i censura «mass media» i periodistes. Per la pau i la democràcia? (2)
Occident envia armes a Ucraïna i censura «mass media» i periodistes. Per la pau i la democràcia? (2)

Segon, la guerra econòmica. Les sancions que la UE i els EUA han imposat a Rússia tenen l'objectiu de destruir la seua economia, aïllar el país, perjudicar a la ciutadania russa i provocar que aquesta faça una revolució contra Putin i a favor d'Occident, objectiu que bàsicament va confirmar el president Biden i altres personalitats europees destacades com ja he indicat abans. La qüestió és: realment està funcionant aquesta estratègia? Observem alguns fets recents:

Si entrem en la poc sospitosa revista espanyola El Economista i examinem l'equivalència dòlar-ruble, veurem que just abans de l'inici de la invasió 1 dòlar equivalia a 83 rubles. Poc després de la invasió, el ruble es va devaluar fins al punt que 1 dòlar valia 138 rubles i la borsa de Moscou va tancar durant un mes per a evitar el col·lapse financer. Ara, després d'expulsar a Rússia del sistema SWIFT, de sancionar a quasi tots els bancs russos, de l'eixida de nombroses empreses estrangeres com McDonald's o Channel, etc.; 1 dòlar equival a 79,5 rubles, és a dir, que el ruble està en millors valors que els previs a la invasió. A més, el dòlar mai havia baixat dels 80 rubles. Una situació molt pareguda amb l'euro: abans de la invasió, 1 euro equivalia a 95 rubles; en començar aquesta, va devaluar-se fins als 150 rubles, i ara equival a 87,2 rubles. Per tant, el ruble també té un major valor que quan va començar la invasió i l'euro mai havia baixat dels 90 rubles.

Molts us preguntareu: i com és açò possible malgrat les múltiples sancions? L'explicació es basa en una sèrie de successos que la concepció imperialista i eurocèntrica no deixa veure a la UE i als EUA:

Per una part, l'existència de 170 països, a més dels occidentals, que no donen suport a les sancions i que continuen fent negocis amb Rússia. Però no només açò, sinó que Rússia ha firmat un acord amb la Xina, l'Índia, Pakistan, Iran, Aràbia Saudí, Emirats Àrabs Units, Qatar, Síria i altres països perquè li compren el gas, el petroli i la resta de productes russos en rubles, mentre que Rússia comprarà als altres països en les seues monedes pròpies, com el iuan xinés i la rúpia índia. De fet, Aràbia Saudí començarà a vendre el seu petroli en iuans en lloc de dòlars. Per tant, ens trobem en un escenari on el dòlar i l'euro s'estan enfonsant, sofrint una progressiva pèrdua de predomini en el món i la revalorització de les monedes regionals, especialment del iuan. En el cas de l'Índia, per exemple, aquesta li ha comprat a Rússia més de 13 milions de barrils de petroli en rubles, 5.395 rubles per barril, la qual cosa equival a 63 dòlars, tot i que actualment el barril de petroli val 104 dòlars. Aleshores, els aliats de Rússia estan comprant el petroli un 40% més barat que nosaltres.

Per una altra part, la vinculació del ruble amb l'or. Cada gram d'un lingot d'or, val 5.000 rubles. Una unça consta de 28 grams. 28 grams per 5.000 rubles són 140.000 rubles, que equivalen a 1.632 dòlars per unça, mentre que una unça d'or en dòlars en val ara 1.924. Per tant, Rússia ha eliminat més d'un 15% del valor del dòlar en or en tot el món, la qual cosa provocarà que, entre altres coses, molts països es desfacen del seu deute en dòlars al més prompte possible i la canviaran per monedes més estables com el ruble. En economia, aquest fenomen es coneix com a bomba nuclear econòmica i causarà una hiperinflació en uns EUA que ja pateixen un 8% d'inflació. Per a més detalls, ací teniu l'article que en parla.

Finalment, la forta dependència energètica d'Europa central i del nord d'Europa del gas rus, especialment en el cas alemany. Enfront de l'exigència de Rússia que Europa pague el gas en rubles i no en euros i que aquesta setmana Putin els ha tancat oficialment el subministrament, així com les pressions dels EUA perquè Europa deixe de comprar gas a Rússia, Alemanya i Putin han trobat una solució mixta: pagar en euros el gas a través del banc estatal rus Gazprombank i aquest els convertirà en rubles. És a dir, que al final el pagament del gas aplegarà a les arques russes en rubles, per la qual cosa Rússia continuarà fent negoci en Europa i incrementant la seua riquesa. A més a més, l'empresa letona de gas Latvijas Gāze ha firmat un acord amb Gazprom per a pagar el gas en rubles i aquesta empresa letona distribuirà el gas entre Letònia, Estònia, Lituània i Finlàndia. Com una manera d'aconseguir gas rus sense comprar-lo directament a la font, un fet que resulta prou patètic, la veritat. A banda, tenim les declaracions del ministre austríac d'afers exteriors, Alexander Schallenberg, posicionant-se en contra que la UE impose una prohibició general a la importació de gas rus, ja que en Àustria suposa el 80% del subministrament de gas.

També cal tindre en compte que el govern rus ha nacionalitzat algunes de les empreses estrangeres que se n'han anat del país com ara McDonald's. Han canviat el nom de l'empresa, han mantingut els mateixos treballadors i ofereixen els mateixos serveis, però més barats, amb la qual cosa s'evita l'augment de l'atur i la pèrdua de poder adquisitiu de la població.

Mentrestant, els diferents països occidentals estan sofrint una inflació històrica (Espanya un 9,8%, la més alta des de 1985), pujada massiva de preus dels carburants i de l'energia (enfront dels 0,31 € que costa el litre de gasolina en Rússia), falta de matèries primeres per a la indústria...

Podem concloure que les sancions han perjudicat més els sancionadors, especialment la ciutadania occidental, que els sancionats. Tal vegada seria bona idea que Occident s'adonara que ja no ens trobem en l'època dels imperialismes europeus i nord-americà dels segles XIX i XX i que no pots obligar que la resta del món faça el que tu vols amb amenaces, sancions i intervencions militars.