Entitats ecologistes demanen la paralització de la tramitació del projecte definitiu del Pla del Xúquer

El vot particular al PHX apunta que han detectat en l'informe favorable possibles incompliments de la legislació vigent

per NLV

Territori, Societat

Entitats ecologistes demanen la paralització de la tramitació del projecte definitiu del Pla del Xúquer
Entitats ecologistes demanen la paralització de la tramitació del projecte definitiu del Pla del Xúquer

Entitats ecologistes han sol·licitat la «paralització immediata» del procediment en tramitació del projecte definitiu del Pla Hidrològic del Xúquer (PHX) i la retroacció de les actuacions al moment previ a la convocatòria del Consell de l'Aigua de la Demarcació. Les entitats han presentat un vot particular a l'informe al projecte de revisió del PHX, aprovat l'11 d'abril, que sustenten en sis temes i en el qual denuncien que han detectat possibles incompliments de la legislació vigent.

Els sis temes són relatius als cabals ecològics, la part alta de la demarcació, l'Albufera de València, la sobreexplotació de l'aqüífer a la Manxa Oriental, la «insostenibilitat» del transvasament Xúquer-Vinalopó i la modernització de regadius.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer va reunir el passat 11 d'abril el màxim òrgan participatiu de planificació de la conca, el Consell de l'Aigua de la Demarcació del Xúquer, que va informar favorablement el projecte definitiu del PHX per al període de planificació fins al 2027, amb un resultat de 49 vots a favor, 10 en contra, 12 abstencions i 11 absències.

Per a les entitats, el procés de participació del Pla «no ha complit amb els mínims requisits de qualitat exigibles per poder sustentar les decisions que finalment s'han adoptat, en utilitzar informació i dades que s'han obtingut al marge dels procediments que estableix la normativa vigent i no haver seguit les pròpies directrius que estableix el Pla».

A parer seu, això té «especial gravetat», perquè «infringeix la legalitat i les regles bàsiques d'un procés de participació» i perquè «amb això es compromet l'eficàcia del pla en l'assoliment de l'objectiu primordial de la planificació hidrològica, que és aconseguir el bon estat i l'adequada protecció del domini públic hidràulic i de les aigües».

D'altra banda, afirma que el règim de cabals ecològics «ha sigut establit de manera deficient i arbitrària, sense fer cas a les directrius que marca la Instrucció de Planificació Hidrològica i de la metodologia que estableix el mateix Pla», que considera que tampoc garanteix «la conservació i protecció del medi ambient, ni la restauració de la naturalesa, especialment de les zones protegides, contravenint principis bàsics de la Constitució Espanyola i dels Tractats de la Unió Europea».

En el cas de l'Albufera de València -protegida pel Conveni de Ramsar- «no estableix objectius ambientals per a l'aiguamoll i els requeriments mínims que proposa han sigut obtinguts arbitràriament, sense cap mena de justificació, menyspreant el coneixement científic que llancen els nombrosos estudis i models que s'han desenvolupat en els últims 20 anys». A més, sosté que el Pla «perpetua i incrementa la sobreexplotació assignant recursos molt per damunt dels volums disponibles».

Per al conjunt de la demarcació s'estima un dèficit de 310 hectòmetres cúbics anuals, dels quals quasi tres quartes parts es concentren al Sistema Xúquer, «incrementant en 45 hm³ el dèficit reconegut per al període actual de planificació i això sense haver considerat en cap cas, els efectes del canvi climàtic ja reconeguts i estimats».

Les entitats apunten que aquesta sobreexplotació «afecta rius i aqüífers, i és el cas més significatiu d'aquests, per la seua importància, l'aqüífer de la Manxa Oriental». A més, denuncien que el Pla «oblida un principi constitucional bàsic que ha de guiar la despesa pública, l'eficiència i economia» i dota de 179 milions d'euros el transvasament Xúquer-Vinalopó, un transvasament que consideren que «ignora la realitat i el sentit comú: en un sistema deficitari no hi ha excedents i menys si es té en compte que els càlculs amb què s'han fet els balanços han infravalorat la realitat en establir uns cabals ecològics molt per davall del mínim vital que necessiten els ecosistemes per a la seua supervivència».