La setmana passada es va fer públic que dues treballadores de neteja i manteniment d’habitacions d’hotels ubicats a Benidorm s’integrarien, a través d’UGT i de CCOO, en els comitès d’empresa dels seus respectius centres de treball. És un pas més en una lluita que dura des de fa dècades. Al 2016, el col·lectiu de Kellys de Benidorm –així es denominen les dones que fan faenes de neteja i manteniment als hotels– es van constituir com a associació després d’anys en què, denuncien, han patit el menyspreu constant per part dels empresaris, cosa que hauria repercutit en la discriminació laboral. La seua situació s’ha anat fent més i més visible gràcies a la denúncia constant. El fet que dues d’aquestes treballadores hagen sigut triades per a incorporar-se als comitès d’empresa és un pas de gegant en una lluita en què encara tenen molt per guanyar.

Com que les Kellys són una associació i no un sindicat, Dori Vázquez i Charo Morales van haver d’accedir als comitès a través d’UGT i CCOO. Consideren que aquesta és «l’única manera d’exigir canvis que les cambreres de pisos encara no hem aconseguit», indica Yolanda García, portaveu del col·lectiu. «Sobretot cal explorar un canvi en la càrrega de treball, i només es podrà fer si pressionem els hotels». García matisa que no totes les empreses hoteleres compten amb aquests comitès, atès que han de tindre un mínim de cinquanta treballadors per constituir-lo. «I allà on sí que n’hi havia, les cambreres no tenien els coneixements necessaris com per a lluitar de manera eficaç pels seus drets. En canvi, des d’un comitè d’empresa es pot pressionar, exigir, parlar amb recursos humans i amb la direcció respecte a la regulació de la càrrega de treball, que depèn exclusivament dels hotels i no de lleis estatals o autonòmiques», argumenta. García també explica que els hotels són els responsables de complir amb les lleis de prevenció de riscos laborals i d’exigir l’elaboració d’estudis ergonòmics i psicosocials «per a calcular els ritmes de treball», però en molts casos «les cambreres de pisos no en tenien coneixement».

Fruit de la discriminació tradicional, les reivindicacions de les Kellys per garantir la normalitat laboral són nombroses. Les integrants del col·lectiu són cambreres de pisos, una categoria professional reconeguda per l’Acord Estatal d’Hostaleria que, en canvi, és esquivada, segons denuncien, per moltes empreses externes subcontractades pels mateixos hotels i que gestionen la contractació de les treballadores que fan neteja i manteniment. Aquestes contractacions es fan, en alguns casos, seguint convenis de neteja de grans superfícies, magatzems i portals, amb condicions laborals més desfavorables. És per això que una altra de les batalles del col·lectiu és acabar amb l’externalització que, segons Yolanda García, no ha trobat una resposta contundent en la reforma laboral. «Exigim que, com a mínim, totes les cambreres de pisos que netegen habitacions d’hotels ho facen sota el conveni d’hostaleria». Segons explica la portaveu, aquest conveni, a més de tindre millors condicions i un altre tipus de cotització a la Seguretat Social, és el que els correspon perquè s’adequa a la seua tasca professional. «No netegem portals, sinó habitacions d’hotel».

El compliment de la llei de prevenció de riscos laborals és una altra de les demandes. «Les companyes delegades exerciran molta pressió, perquè netejar 25 habitacions al dia no és complir aquesta llei: acabem amb el cos trencat». Alhora, també hi ha el repte que els metges els reconeguen les malalties derivades de l’exercici professional. «És una gran batalla que lliurem contra les mútues, perquè moltes malalties procedents de la càrrega laboral no són reconegudes com a tal i ens diuen que són dolors comuns. Cal pensar que la majoria de les cambreres de pisos patim dolors derivats de moviments repetitius com ara inflamacions en muscles i canells, tendinitis o lumbàlgia, i les mútues ens deneguen el 80% dels casos».

Fins ara, explica també García, les cambreres de pisos eren «les grans oblidades» perquè els hotels no complien, en bona part dels casos, amb l’obligació de fer estudis preventius obligatoris per llei per prevenir lesions i altres tipus de greuges. «Quan una treballadora neteja i manté 25 o 27 habitacions d’hotel al dia i un estudi ergonòmic demostra que això és inhumà, l’hotel està obligat a contractar més personal. Sense aquests estudis tot quedava en l’aire, les protestes no eren escoltades i acabàvem fent la faena amb hores extra, i tot i que els qui manen reconeixen que el treball és dur, no apliquen sempre les solucions necessàries per a garantir una jornada laboral proporcionada». Fins i tot, recorda la portaveu, quan es parlava de reconstrucció econòmica «hi havia moltes referències a les ajudes a l’hostaleria, però no a les condicions de les treballadores, i l’any passat, tot i els protocols covid i la necessitat de desinfectar, no van baixar el nombre d’habitacions que havíem de netejar diàriament».

Ara, dues representants del col·lectiu s’integraran als comitès d’empresa després d’haver-se reivindicat a les Corts, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu o a les taules per a la reconstrucció econòmica organitzades en el context post-pandèmic. És un pas més en un llarg camí que encara resta per transitar.