La «Ruta del Bakalao» renaix a través d’una sèrie rodada al País Valencià

Atresmedia i Caballo Films presenten la sèrie «La Ruta»

per NLV

Cultura

La «Ruta del Bakalao» renaix a través d’una sèrie rodada al País Valencià
La «Ruta del Bakalao» renaix a través d’una sèrie rodada al País Valencià | Europa Press

Atresmedia i Caballo Films han presentat a València la sèrie «La Ruta», que aquestes setmanes s’està rodant al País Valencià i que recrea «amb minuciositat i respecte» l’anomenada «Ruta del Bakalao» a través d’un «viatge emocional i vital» d’un grup d’amics que busquen la seua identitat en locals com ara Spook, Barraca o Puzzle, enmig d’aquell moviment cultural i social que entre els anys huitanta i noranta va condensar «les ganes de viure reflectides d’una forma vanguardista».

Així ho ha explicat l’equip de «La Ruta», que ha fet aquest divendres un descans en el rodatge per explicar els detalls de la nova sèrie, que prompte s’incorporarà al catàleg d’ATRESplayer PREMIUM. Hi han participat els seus creadors, Borja Soler i Roberto Martín Maiztegui; els actors Àlex Moner, Claudia Salas, Ricardo Gómez, Elisabet Casanovas i Guillem Barbosa; el director adjunt de continguts d’Atresmedia TV, José Antonio Antón; i la directora de ficció d’Atresmedia, Montse Garcia.

Aquestes setmanes s’estan gravant els huit episodis –de cinquanta minuts cadascun– de «La Ruta» en exteriors i interiors de València, algunes escenes al voltant de discoteques que van marcar l’època –com ara Spook o Barraca– i amb recreacions d’altres locals. La sèrie ha comptat amb la implicació dels antics propietaris d’algunes d’aquestes discoteques, les persones que millor van conéixer l’atmosfera d’aquests locals.

El valencià Borja Soler, cocreador i codirector de la sèrie, explica que, quan va nàixer el moviment el 1983 «va començar sent la moguda valenciana i es va convertir en la Ruta Destroy». També argumenta que els mitjans reflectien estereotips basats en drogues, festes i accidents, però que mai no s’han explorat «les arrels, el concepte musical i social tan fort que va marcar aquella època». «Ací, a València, estava passant una cosa única», diu. L’altre creador de la sèrie, Roberto Martín, destaca que aquell moviment «va ser apassionant en molts nivells», diu referint-se a l’art, a la música, a la cartellera o al ball.

En aquest context es desenvolupa la història d’un grup d’amics del Perelló (Ribera Baixa) explicada de manera inversa en termes cronològics, començant el 1993 i acabant el 1981. «A mesura que arribem a l’arrel del moviment, arribem a l’arrel dels personatges», expliquen els creadors. «És una mirada a l’esperit i a la innocència».

Martín explica que «la cerca de la identitat d’aquests joves és la cerca de la identitat d’un país», que evoca una «generació despolititzada, que no lluita per cap ideal i que ixen a celebrar la vida cada setmana». «Allò era una celebració del que no era normal, d’allò distint, de tot el que fora ser lliure».

Els creadors també insisteixen que han hagut d’estudiar amb minuciositat cada detall de l’època, com ara les actuacions dels dj's o els balls en pista. Aspectes com el del maquillatge o el de la indumentària de l’època també han sigut tinguts en compte a l’hora de rodar aquesta sèrie.

Els productors consideren que la sèrie «té tots els ingredients per a convertir-se en un fenomen internacional», ja que reflecteix «un ambient que va ser únic al món i que va ocórrer ací».