Elna serà el primer municipi de l’estat francès on es podrà debatre i intervindre en català a l’Ajuntament

La localitat nord-catalana canvia el reglament per incloure aquest dret a condició que les intervencions en català es traduïsquen al francès

per NLV

Llengua, Política

Entrada a la localitat nord-catalana d'Elna, a la comarca del Rosselló
Entrada a la localitat nord-catalana d'Elna, a la comarca del Rosselló | ACN

L'Ajuntament d'Elna, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord), ha aprovat canviar el reglament municipal per permetre fer les intervencions als plens en català. Es tracta del primer municipi nord-català que adopta una decisió d'aquesta magnitud, tot i que la mesura inclou que necessàriament es traduïsquen al francés. Tot va començar fa dos mesos quan el tinent d'alcalde va fer una intervenció en català que va provocar que els regidors de l'oposició marxaren del ple. «Ho van denunciar al prefecte, que ens va dir que no es podia fer», relata l'alcalde, Nicolas Garcia, del Partit Comunista. No conformes amb la situació, van elevar la consulta a una jurista, que va concloure que «hi havia el dret de parlar i llegir les deliberacions en català a condició de traduir-les».

D'aquesta manera, Elna, localitat on hi havia la maternitat suïssa que acollia mares embarassades que fugien de la Guerra d'Espanya i poble en què es va desenvolupar l'operació per introduir a l'Estat espanyol les urnes de l'1 d'octubre del 2017, ha tornat a situar-se al mapa. El ple municipal va aprovar aquest dijous –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre debatre a les sessions en català.

La mesura, avalada per una jurista, permetrà que els regidors que es vulguen expressar en aquesta llengua ho puguen fer sempre que després es traduïsca al francés per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facen actes escrites en català, la traducció al francés «destaque» per damunt del català.

L'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, diu que des de l'equip de govern local defensen el patrimoni del municipi que, «més enllà de la catedral, el claustre, la maternitat i les muralles, també inclou el català». Per això i a l'espera de tindre més recursos, es plantegen que l'acta del ple d'aquest dijous es transcriga en català i francés i que a la propera sessió els regidors que ho vulguen ja puguen intervenir en aquesta llengua «martiritzada» a la Catalunya del Nord.

Garcia detalla que tot va començar fa dos mesos quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català al ple i els regidors de l'oposició van abandonar la sessió. Ho van denunciar al prefecte i aquest els va fer arribar una carta dient que «no estava permés». «Però com que nosaltres som tossudament catalans, vam preguntar i vam demanar ajuda i ens van dir que ens enganyaven, que teníem aquest dret», detalla l'alcalde.

L'Ajuntament va trametre la resposta de la jurista al prefecte dels Pirineus Orientals, el departament francés on està inserida la Catalunya del Nord, que «finalment ens va dir que teníem raó». Ara, han decidit fer un pas més i aprovar un canvi del reglament per fer-ho efectiu convertint-se així en el primer municipi de la Catalunya del Nord –i, per tant, de l'estat francés– que permetrà parlar en català als plens.