L’Església-fortalesa de Xàbia

per NLV

Tresors del País Valencià

L’Església-fortalesa de Xàbia
L’Església-fortalesa de Xàbia

L'església-fortalesa de Sant Bartomeu és l'edifici més destacable del centre històric de Xàbia (la Marina Alta). Va ser construïda entre els segles XIV i XVI i, posteriorment, s’hi van dur a terme ampliacions en els segles XVIII i XIX. L'obra principal s'enquadra dins del gòtic isabelí. 

El 1304 es va bastir l'actual presbiteri. Després, al segle XV, el creixement de la població i els atacs dels corsaris barbarescos van aconsellar engrandir la fortalesa. Així, el 1513 el mestre navarrés Domingo Urteaga va dirigir l’alçament d’una gran nau gòtica, encapçalada per un absis, amb tres capelles en cada lateral emmarcades pels contraforts.

Més endavant, es van afegir als costats de l'absis diverses dependències: sagristia vella (segle XVI), la nova (segle XVII) i la capella de la Comunió (mitjans del segle XIX). Al costat nord, en la unió de l'absis i la nau, està el campanar, acabat el segle XVII, també utilitzat com a torre de vigilància.

El sostre està format per voltes de creueria. Sobre les capelles corre una galeria o trifori amb arquets oberts a la nau interior i grans finestrals a l'exterior amb finalitat defensiva. 

El principal element de construcció és la pedra tosca i, a l’interior, els elements decoratius són escassos. També són escassos els elements arquitectònics ornamentals de l'exterior, destacant els escuts heràldics sobre les portes d'accés, les decoracions vegetals de les impostes, les fulles de card i les boles de les portalades.  

Té dues portades, la de Sant Bartomeu, als peus de l'edifici, amb formes de l'últim gòtic, arcs conopials i pinacles flanquejant-la, i la porta de Sant Gil, semblant a l'anterior, amb una doble escalinata. 

El conjunt està rematat per merlets i disposa de sageteres, vans per als morters i dos balcons matacanats sobre les portes i altres desapareguts que conformarien una barana a la part superior. Complia perfectament dos objectius: cobrir les necessitats religioses del poble i defensar la població contra els atacs dels corsaris barbarescos.