La vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, sol·licita al Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que se sobreseguen les actuacions contra ella en el cas del presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor per part del seu exmarit, ja que, segons defensa «no hi ha cap indici objectiu» de criminalitat.

La defensa de la vicepresidenta ha presentat davant l'alt tribunal l'escrit contra la petició de la seua imputació després que la Sala civil i Penal del Tribunal TSJ donara -en una diligència del passat 31 de maig- un termini a les parts perquè presentaren al·legacions en relació amb la competència d'aquest òrgan per decidir sobre la possible imputació de la vicepresidenta.

En el seu escrit, la representació d'Oltra argumenta que ara no s'han aportat proves que sostinguen la petició d'investigació. És més, considera que les acusacions es basen en especulacions que «contradiuen» el resultat de la instrucció practicada. «La conclusió a la qual arriba l'instructor no només és errònia i especulativa, sinó que, a més, contradiu el resultat de la instrucció practicada», assevera.

En aquest sentit, sosté que, després de les proves practicades, no es planteja ni raona, «ni tan sols amb un judici de provisionalitat, per què els indicis i judicis de valor que considera concurrents o imputables a la vicepresidenta puguen ser delictius». És a dir, «no es concreten quins fets han sigut comesos per la vicepresidenta i consellera, ni quina és la il·licitud d'aquests, ni tampoc a quins supòsits de fet tipificats penalment es corresponen».

Així mateix, adverteix que la doctrina jurisprudencial es mostra contrària a les imputacions prospectives i que «una cosa és el relat que els denunciants i querellants, en aquest cas plagat d'elucubracions i fets incerts» i «una altra cosa molt diferent és que es mantinga l'existència d'indicis que no deriven de l'investigat en fase d'instrucció, sinó del biaix argumental del relat inicial plantejat en les denúncies».

No va ordenar obrir l’expedient

D'altra banda, la defensa jurídica d'Oltra manté que «no és cert que ordenara o tinguera a veure amb la decisió d’obrir l’expedient esmentat i tampoc va tindre res a veure, ni va intervindre, ni en la seua tramitació, ni en l'elaboració de les seues conclusions, ni tampoc va tindre res a veure amb el destí d'aquest».

Per fonamentar aquesta afirmació, l'escrit aporta les declaracions dels treballadors que van participar en l'elaboració de l'expedient informatiu sobre l'actuació de la Conselleria i el centre en el cas d'abusos a la menor per part de l'educador en les quals van manifestar que «van negar que Oltra els haguera comentat res o els haguera ordenat obrir l'expedient informatiu».

També critica la defensa de la consellera que el jutge instructor eleve a categoria d'indici manifestacions sobre aquest punt realitzades per Oltra «en un context polític i davant els mitjans de comunicació». I afegeix que el «context» d’aquestes ha sigut «aclarit plenament en la fase d'instrucció i que no pot tindre cap mena de retret penal».

Per tot, la defensa de Mónica Oltra exposa davant el TSJ que, després de la investigació del magistrat instructor, amb extenses declaracions i extensa prova documental aportada, «continuen existint aquestes mateixes manifestacions públiques anticipades pels querellants que aquest Il·lustre Tribunal entenia que eren insuficients per sostindre l'acusació contra l'aforada i que ho continuen sent en l'actualitat».

Finalment, sol·licita que es dicte resolució admetent la competència per pronunciar-se sobre el coneixement de les acusacions i que s'acorde que no existeixen indicis objectius de criminalitat que justifiquen l'obertura d'un procés penal contra Oltra, acordant sobreseure les actuacions contra ella i la devolució a l'òrgan instructor de la causa.

• Puig diu que Oltra ha donat «les explicacions polítiques que se li han demanat»