El Centre Cultural La Beneficència va rebre la setmana passada la visita de Cecilia Ridaura, una valenciana exiliada a Mèxic junt amb la seua família després de la Guerra Civil, que «ara vol retrobar-se amb els seus orígens visitant València i Xàtiva».

Ridaura va recórrer el centre acompanyada pel seu marit mexicà, Eduardo López. El diputat de Cultura, Xavier Rius, va ser l'encarregat de rebre Cecilia i Eduardo a l’espai museístic de la Diputació de València, on el conservador de L’ETNO, Joan Seguí, els va ensenyar algunes sales en què també es tracta el paper de les migracions en el context valencià.

Per al diputat Rius, «Cecilia personifica el retrobament emocional amb el nostre passat i amb una història recent que encara no s'ha acabat d'escriure».

Mèxic va ser un dels pocs països que van manifestar la seua adhesió a la República Espanyola, i que van afavorir l'acolliment de nombroses famílies que van fugir del conflicte. S'estima que quasi 25.000 espanyols hi van ser acollits entre 1936 i 1942, entre els quals hi havia el pare i la mare de Cecilia Ridaura, que van haver de travessar el 1939 el pas de Puigcerdà, als Pirineus, per a després partir des del port francés de Sète rumb al país americà presidit per Lázaro Cárdenas. En aquells dies, Cecilia tenia només dos anys.

A petició del mateix president Cardenas, la família Ridaura, metges de formació, es van traslladar a Tampico, per atendre una zona en expansió industrial. Allí es van instal·lar, i des d'allí van mantindre el contacte amb altres grups d'exiliats, entre els quals es trobava bona part de la intel·lectualitat universitària, càrrecs polítics i militars d'alta graduació.

Entre els protagonistes d'aquest exili valencià a Mèxic, hi havia figures tan reconegudes com Josep Renau, Pere Calders, Max Aub, o el conseller valencià de Cultura, Francesc Bosch i Morata.