La Coordinadora Valenciana per la defensa del Sistema Públic de Pensions i els sindicats Intersindical Valenciana, CGT i CNT han convocat una concentració a la plaça de l’Ajuntament de València aquest dijous a les 12 h per a exigir un augment de salaris i pensions que evite la pèrdua de poder adquisitiu. L’acció s’emmarca en el procés de mobilitzacions convocades durant els pròxims mesos per la COESPE – Coordinadora Estatal de Pensionistes – i diversos sindicats de classe i moviments socials. Una d’aquestes mobilitzacions serà la Marxa a Madrid del dia 15 d’octubre.

Aquestes organitzacions assenyalen que «les persones, pensionistes i treballadores en actiu, hem patit un procés continu de pèrdua de drets socials i de restricció de llibertats especialment des de la crisi del 2008, que va sumir a l'Estat en un enorme deute públic per a rescatar als bancs, que va implicar retallades terribles a la ciutadania».

Consideren, segons el manifest emés, que «l'epidèmia ha mostrat l'efecte de la degradació dels serveis públics, reduint la capacitat de la ciutadania per a enfrontar-se a la COVID i, de nou, ha servit com a excusa per a esbocinar i privatitzar sectors sencers de l'estat del benestar. Ara es pretén esgrimir la guerra com a pretext per a nous sacrificis. Mentre s'insisteix que no hi ha recursos per a protegir la gent, per a sanitat, educació o les pensions, es pretén elevar la despesa militar de l'1,2 al 2% del pressupost públic», assenyalen.

«Hem vist que privatitzar la provisió de drets socials com la sanitat, l'educació o les residències en forma de negocis privats i subcontractacions, repercuteix en un clar empitjorament de les prestacions i una greu degradació de les condicions de treball en aquests sectors. Però com que el poder financer és insaciable, ara imposa una llei de Foment dels Plans de Pensions d'Empresa, amb la complicitat del poder polític i d'alguns sindicats per a apoderar-se i privatitzar la gestió de les cotitzacions socials destinades a les pensions públiques», protesten els convocants, que també lamenten que «patim les conseqüències de l'increment exponencial del deute i el dèficit públic per a rescatar al sistema financer, i la imposició d'una política fiscal que beneficia les rendes de capital en detriment de les rendes de treball i facilita el frau fiscal empresarial». Com a exemple, expliquen que «el 2021 les empreses cotitzades en Borsa, van obtenir uns beneficis de 64.021 milions d'euros, i dins d'elles les companyies de producció d'energia van guanyar 10.117 milions, quadruplicant els dels anys 2020 i 2019».

Els convocants també asseguren que «la causa fonamental de l'increment dels preus, no són els salaris ni les pensions són els qui en règim de monopoli fixen els preus per a mantenir i incrementar els seus beneficis. En el que va de 2022, a més del perdut en 2021 (3% en el cas de les pensions) la pujada mitjana dels salaris ha estat d'un 2,4% i les pensions un 2,5% mentre l'IPC ho ha fet en un 10,2%».

Sota aquests arguments, els sindicats esmentats faran lliurament a Madrid de les desenes de milers de signatures recollides per la revaloració de les pensions en funció de l'increment de l'IPC acumulat anual, per una Pensió Mínima del 60% del salari mitjà i el rebuig a la privatització del Sistema Públic de Pensions, segons han informat.

Aquests, diuen, seran els primers passos d'una mobilització general al novembre arreu de l’Estat «fins a revertir les contrareformes que ens estan imposant, acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions, recuperar els drets perduts en les successives reformes de pensions, generar un repartiment equitatiu de la riquesa i millorar i garantir serveis públics i comunitaris universals de qualitat».

Tot s’ubica en un context en què els sindicats convocants d’aquesta manifestació, els no majoritaris, han discrepat obertament de les reformes impulsades pel govern espanyol actual, en concret per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que consideren insuficients. Díaz, que després d’una reforma laboral que va comptar amb el vistiplau de la patronal, ara ha anunciat una pujada del salari mínim, per a la qual cosa ha demanat «compromís» a la patronal «amb el seu país», alhora que va donar «suport explícit a les mobilitzacions sindicals contra la patronal».

La ministra es refereix, en aquest cas, als sindicats majoritaris, que han suggerit la possibilitat de convocar mobilitzacions amb aquest propòsit, tot i que no han confirmat si les faran ni tampoc han plantejat cap data possible. De moment, són només els sindicats «alternatius» els qui han anunciat protestes perquè les mesures del Govern espanyol vagen més enllà del que planteja la ministra.

Tot i això, la proposta mobilitzadora llançada per Díaz ha fet respondre la CEOE. Concretament, ha sigut el màxim representant valencià al si de la patronal estatal, Salvador Navarro, líder de la Confederació Empresarial Valenciana –CEV– i vicepresident de la CEOE, qui acusava Díaz «d’arrogant» després de donar suport a les mobilitzacions dels sindicats majoritaris contra la patronal perquè accepte l’apujada de salaris. Així ho ha dit en una entrevista a la Cadena SER, on el representant valencià de la patronal ha acusat Díaz de mostrar «poca empatia amb les empreses» i d’emetre «missatges demagògics en un país d’autònoms i petites empreses».

És la derivada valenciana d’un cicle marcat pel seu caràcter electoral en què govern espanyol i patronal protagonitzaran un nou pols i en què els sindicats no majoritaris han tornat a expressar la seua desconfiança en les mesures que puga aprovar l’executiu espanyol, tal com ja van rebutjar la reforma laboral a principis d’aquest 2022.