Que la política desgasta és sabut. Com també ho és que, a vegades, fereix i deixa cicatrius que no desapareixen, entestades a recordar com va ser de viu el dolor que un dia es va patir. Aquest lacerant aprenentatge és el que sembla que estan sofrint a Compromís, una força que fins a l'any 2015 no havia accedit als grans despatxos emmoquetats. Però la possibilitat d'encapçalar conselleries, secretaries autonòmiques o direccions generals té peatges. Es perden hores de son, les relacions familiars s'erosionen i un pot acabar protagonitzant la portada d'un diari o l'obertura d'un informatiu d'una televisió no per ser elogiat, sinó criticat o posat en dubte. Després d'un tràngol així, es comença a desconfiar d'aquells que fins feia poc eren amics, col·laboradors o còmplices, una tonalitat grisa s'estén per tot i, un dubta, si realment pagava la pena haver fet eixe pas endavant.

Igual que en altres àmbits de la vida, per superar aquests tràngols o, com a mínim, per digerir-los, sovint és aconsellable fer teràpia i, així, exorcitzar els fantasmes personals i col·lectius. Un mètode habitual en aquests casos és compartir el viscut. I això és precisament el que aquest dijous a la vesprada va semblar que van fer l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra i el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdédeu, durant la presentació del llibre Tercera edició: sexe, llibres i lawfare (Onada Edicions, 2022) escrit pel polític de Castelló de la Plana. Es tracta d'una novel·la que protagonitza un conseller d'un govern que és víctima de l'anomenada guerra jurídica. Una experiència que l'autor consideraria haver patit quan va ser jutjat pel delicte de malversació pel suposat ús del servei postal municipal de l'Ajuntament de Castelló de la Plana per a enviar paperetes electorals el 2014, acusació de la qual va ser declarat innocent i que va tindre el seu origen en una querella del Partit Popular.

En el cas d'Oltra, la causa que la va obligar a deixar el càrrec el passat mes de juny, i per la qual podria acabar seient al banc dels acusats, investiga si la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigia va ocultar els abusos sexuals del seu exmarit, Luis Eduardo Icardi, a una menor tutelada. Segons va defensar l'exvicepresidenta del Consell el dia de la seua dimissió, el seu adeu evidència que «a qualsevol polític que vulga fer polítiques que no vagen en favor dels poderosos se'l carregaran amb denúncies falses, amb guerra bruta als tribunals, amb mentides». Una tesi a la qual aquest dijous va al·ludir de nou en una efímera referència a «la sala de màquines de la infàmia». També la va criticar Nomdedéu, que va assegurar que en política «hi ha persones molt roïnes» que allò que persegueixen és «destruir a les persones com a persones més enllà d'ideologies o idees». En aquesta línia, va afirmar que els atacs no es perpetren tant per «eliminar a una persona» com, sobretot, per donar «un avís al seu partit i al seu govern. Perquè sàpiguen que podem anar per tots i cadascun de vosaltres», va emfatitzar.

En la presentació del llibre, duta a terme en l'edifici Octubre de València, Enric Nomdedéu i Mónica Oltra van estar acompanyats per alts càrrecs del partit com la líder de Més Compromís, Àgueda Micó, el president de les Corts, Enric Morera, la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, o el coportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià, Alberto Ibáñez. No hi va ser la vicepresidenta segona, Aitana Mas, que es trobava a la Nit de l'Economia d'Alacant, ciutat on aquest divendres s'ha celebrat el ple del Consell.

Tampoc hi van acudir altres polítics de Compromís que també han passat pels jutjats recentment com el director general de Política Lingüística i Multilingüisme, Rubén Trenzano, absolt del delicte de falsedat documental en ajudes al valencià concedides el 2015 i 2016 a dos empreses vinculades a Francis Puig, germà del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; o el regidor de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, absolt del delicte de prevaricació per la concessió de l'explotació de serveis d'hostaleria de la Gran Fira de València, però pendent de la celebració d'un altre judici per l'accident patit per un treballador durant el muntatge d'unes graderies per als concerts de la mateixa celebració.

Una bona mostra de l'objectiu guaridor de la novel·la i de l'acte van ser les paraules de Mónica Oltra que, a més de definir-se com a «fanàtica de la psicoanàlisi» va qualificar el llibre del seu company de partit de «catàrtic». «Ha sigut terapèutic», però també «molt dolorós», va afegir Nomdedéu, abans de confessar que ser imputat i jutjat va ser una experiència «molt dura emocionalment». «Hi ha el desgast econòmic, polític i reputacional, però sobretot el personal i familiar», es va lamentar.