El director de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció del País Valencià, Joan Llinares, ha considerat que condicionar les penes del delicte de malversació a l'existència o no d'ànim de lucre per part de qui ho comet suposa un «retrocés» i «facilitar vies de fuita en determinades situacions en què és molt difícil demostrar-ho».

«Pot acabar en absolucions o en arxiu sense més ni més, ja que és difícil demostrar aquest enriquiment il·lícit, aquest ànim de lucre i aquesta pèrdua de patrimoni públic que provoca un càrrec públic o un funcionari», ha explicat quan li han preguntat per la reforma del Codi Penal i del delicte de malversació.

Així mateix, Llinares ha subratllat que «el bé jurídic» del qual es parla i «que es protegeix» és l'erari públic, el patrimoni públic. A més, ha assegurat que «sempre» cal tindre en compte que «qui ho administra malament o d'una forma deslleial està incorrent en un delicte, el de malversació tal com l’entenem».

Sobre la reforma del Codi Penal, el director d’Antifrau ha diferenciat «una part positiva», la referida a «la incorporació del delicte d'enriquiment il·lícit», i una altra «negativa», la que respecta a la vinculació del delicte de malversació a l'existència o no d'ànim de lucre.

Quant a la primera, Llinares ha valorat que «encara que siga setze anys tard» es puga incorporar «el delicte d'enriquiment il·lícit» al Codi Penal per a «qualsevol càrrec públic, siga funcionari o càrrec electe», atés que a l’Estat «no hi havia fins ara reacció penal a aquests fets». «No era delicte enxampar 4 milions d'euros i no poder explicar d'on venien», ha dit. No obstant això, ha qüestionat que la xifra a partir de la qual s'haja de justificar la procedència dels diners siguen «250.000 euros» i no «100.000 euros».

D'altra banda, ha indicat que la mesura pot suposar «una espècie de balança» davant el delicte de malversació, ja que parlar de «generar un tipus reduït -amb una disminució dels anys de presó, ha precisat- depenent de si hi ha ànim de lucre o no n'hi ha».

Amb tot, ha apuntat que espera que «no prospere aquesta modificació», atés que «seria negatiu». «L'ànim de lucre moltes vegades no es produeix quan es prenen decisions que poden significar malversació» perquè «el lucre es rep molt de temps després», ha afegit i ha esmentat «com a exemple les portes giratòries».

Sobre si la reforma proposada podria afectar causes judicials obertes al País Valencià en les quals s'enjudicien delictes de malversació, Llinares ha declinat pronunciar-se sobre aquest tema. «Sobre casos oberts no manifestaré la meua opinió. Podria tindre impacte en les conseqüències. Hem de mantindre'ns d'una manera neutral. Davant alguns casos en procés de dictar sentències seria molt incorrecte que em manifestara fent paral·lelismes», ha concretat.