El Centre d’Estudis dels Ports insta la Generalitat «a respectar els límits històrics» de la comarca

L’entitat demana que «continue aprofundint el procés de reforma territorial mitjançat l’aprovació d’una veritable llei de comarcalització»

per NLV

Arran de l’entrada en vigor aquest Cap d’Any de la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de la Generalitat, segons l’article 228 de la qual, «a falta de legislació autonòmica sobre delimitació comarcal, i amb efectes purament cartogràfics», es modifica el mapa del País Valencià vigent des del 1987, amb uns canvis que afecten sobretot el nord i l’Horta, el Centre d’Estudis dels Ports (CEP) ha fet públic un manifest en què insta el govern valencià «a respectar els límits històrics dels Ports, conjugant a tal efecte la legítima voluntat de les poblacions afectades i els criteris d’ampli consens científic» que resumeix tot seguit. 

D’una banda, assenyala l’entitat, «existeix i s’ha publicat abundant documentació que detalla, ja des de l’any 1232, el naixement i conformació de la comarca dels Ports, tot delimitant de manera precisa uns límits geogràfics que van quedar definitivament establits el 1303».

Així, continua, «el territori dels Ports inclou els termes municipals de l’actual Demarcació Territorial Homologada de primer grau (DTH-1) de nom homònim, als quals cal sumar els de Vilafranca, Catí, Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà i Bel (integrat des del 1972 al municipi de Rossell)». «Aquest és el criteri d’acadèmics com Antoni Josep Cavanilles, Josep Sánchez Adell, Manuel Grau, Josep Eixarch, Ferran Arasa, Josep Monferrer o Vicent Royo, entre altres, i també d’entitats com el Centre d’Estudis del Maestrat o el Centre d’Estudis dels Ports mateix», indica.

A més, afegeix, «alguns autors han inclòs modernament Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà i Bel al Baix Maestrat». Tanmateix, «aquesta circumstància constitueix un greu error, atés que, tal com apunta Emili Beüt i Belenguer, la Tinença de Benifassà, que inclou les esmentades localitats, ja pertanyia al Castell de Morella en època musulmana i va tornar als seus Termes Generals en ser conquerida pels cristians». En conseqüència, apunta el CEP, «l’eminent geògraf valencià conclou que “cal reivindicar la pertinença d’aquest territori, sense discussió, als Ports de Morella, del qual forma part per tots els conceptes, principalment històrics”».

Pel que fa a Catí, explica, «el fet que el 1672 s’integrara a l’estació de Sant Mateu va marcar la seua progressiva desvinculació de la resta dels Ports». Per això, «tot i que ara com ara queda englobat dins la DTH-1 de l’Alt Maestrat, considerem que són els seus habitants els qui han de pronunciar-se en última instància sobre una eventual modificació del seu estatus».

Quant a Vilafranca, el Centre d’estudis dels Ports celebra que «el Consell haja decidit finalment situar-la dins els límits dels Ports, esmenant així un error històric i un greuge sociopolític que no s’hauria de repetir».

Finalment, el CEP demana a la Generalitat Valenciana que «continue aprofundint el procés de reforma territorial mitjançat l’aprovació d’una veritable llei de comarcalització que oficialitze el fet comarcal».