40 municipis valencians compten amb més d’un terç d’estrangers al seu cens

El País Valencià és el territori que més ha crescut en empadronaments de tot l’Estat

per NLV

| Orniosviajero, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Les dades de l’INE del 2021, recentment publicades, atorguen al País Valencià el lideratge en empadronaments de tot l’Estat. Es tracta del territori on més persones s’han empadronat: 32.701. La xifra resulta cridanera si es té present que a la resta de l’Estat les persones empadronades el 2021 van ser 66.776. És a dir: una de cada tres persones empadronades a l’Estat espanyol ho ha fet al País Valencià.

Aquest creixement es deu a l’arribada de nouvinguts. A nivell municipal el fenomen s’observa amb més claredat: 40 de les 542 localitats valencianes compten amb més d’un terç d’estrangers al seu cens. Les grans ciutats són les que més estrangers acullen, però la xifra no és gens elevada a nivell proporcional. La gran ciutat amb més estrangers censats és Castelló de la Plana, amb un 17% –la majoria romanesos–, seguida d’Alacant (14%, majoria d’algerians), València (13,5%, la majoria italians i colombians) i Elx (10,8%, la majoria marroquins).

Hi ha, alhora, diversos municipis en què més de la meitat dels veïns són de procedència estrangera. Els casos més destacats són els Rojals, Sant Fulgenci i Dalla Vella, els tres al Baix Segura i els tres amb més del 60% dels veïns de procedència estrangera. La gran majoria són britànics, tal com també ocorre a Llíber (Marina Alta), on poc més del 60% dels seus 883 veïns procedeixen també del Regne Unit. Aquests municipis atrauen estrangers que s’hi traslladen, majoritàriament, en edat de jubilació, i que han creat una indústria d’oci –fonamentalment d’hostaleria– al voltant d’ells.

Just per ser sota, els municipis que compten amb entre un 50% i un 60% d’estrangers censats són Algorfa i Sant Miquel de Salines, al Baix Segura; Alcalalí, el Poble Nou de Benitatxell i Teulada (Marina Alta); l’Alfàs del Pi (Marina Alta) i el Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà). Com en els casos anteriors, l’absoluta majoria d’aquests empadronats estrangers són britànics. Només a l’Alfàs del Pi hi ha una xifra similar de britànics i de veïns d’altres països de procedència, en aquest cas Noruega i els Països Baixos.

Un poc més per davall hi ha els municipis que tenen entre un 40% i un 50% de residents estrangers. En aquesta llista entrarien l’Atzúbia, Benidoleig, Benigembla, Bolulla, Calp, Murla, Orba, Parcent, els Poblets, el Ràfol d’Almúnia i Xàbia (Marina Alta); Finestrat (Marina Baixa); Benijòfar i Torrevella (Baix Segura). Les realitats d’aquests municipis són ben distintes: Torrevella acumula 83.000 habitants, Xàbia 28.000 i Calp 24.000, Benigembla, Bolulla, Murla i el Ràfol d’Almúnia en voregen el mig miler. Pel que fa a la diversitat de procedències, el municipi més poblat és Finestrat, que compta amb més de mig miler d’empadronats britànics, russos, marroquins, romanesos, alemanys i colombians. A la resta d’aquestes localitats el predomini és clarament britànic, només seguits de prop pels russos a Torrevella.

Per últim, els pobles que acumulen entre una tercera part de censats estrangers i un 40% del total són Orpesa (Plana Alta), Altea, Relleu, Tàrbena (Marina Baixa), Benissa, Sagra, Sanet i els Negrals, Tormos, Xaló (Marina Alta), Busot (l’Alacantí), el Fondó de les Neus (Vinalopó Mitjà), Formentera, los Montesinos, Oriola i el Pilar de la Foradada (Baix Segura). Orpesa trenca la dinàmica observada fins ara, amb majoria de romanesos i marroquins. Oriola, que acumula quasi 80.000 veïns, compta amb majoria britànica –més de 10.000– entre els nouvinguts. També al Baix Segura, al Pilar de la Foradada hi ha una majoria britànica, si bé seguida de prop pels més de 2.000 marroquins, mentre que a Altea la major part dels estrangers són romanesos, quasi 900, que empaten tècnicament amb els britànics i es veuen seguits de prop pels russos, que freguen els set centenars. Pel que fa a la resta de localitats, totes més petites, la majoria britànica és incontestable.